Sant Violentí

Sant Valentí, o com ens agrada anomenar-lo, Sant Violentí, proposa un model d’amor basat en els mites de l’amor romàntic, l’heteronormativitat i el capitalisme. És una festivitat que només accepta l’heteronorma. L’ideal de relació es basa en una parella heterosexual monògama, i la resta de relacions es consideren “anormals”. A més a més, Sant Violentí també promou el consum irresponsable, ja que presenta com a necessari fer un regal a la teva parella per tal de demostrar el teu amor. Hem mercantilitzat l’amor, i l’altruisme que el caracteritza ha estat substituït per un intercanvi comercial a través de regals que solen respondre als rols de gènere més arrelats a la nostra societat. Per Sant Valentí hem pogut veure com es promocionen no només flors i bombons, sinó altres productes separats per seccions “per a ell” i “per a ella” (on molt sovint trobem electrodomèstics i productes per la llar), suposant així, no només que les parelles estan formades per un home i una dona, sinó també perpetuant la idea que a les dones ens agraden unes coses i als homes unes altres. No volem dir que celebrar Sant Valentí demostrant amor a la teva parella (o les teves parelles) estigui malament, però tens la resta de dies de l’any per fer-ho. L’amor no es valora segons si un dia concret a l’any fas un regal a la persona (o persones) que estimes. Tanmateix, hem de ser conscients de la càrrega que comporta aquesta festa, que enalteix un tipus de relació tòxica que està lligada a la possessió i a la dependència. Sant Valentí ens diu que tenir parella és importantíssim, l’objectiu més prioritari a la nostra vida, i que hem de trobar la nostra mitja taronja el més aviat possible. Sant Valentí ens diu que l’únic amor important és l’amor romàntic, i que tothom d’aquest món hauria d’aspirar a trobar-lo. Nosaltres li diem que no a Sant Valentí, li diem que totes som vàlides per nosaltres mateixes, que no necessitem ningú que ens complementi, que no necessitem ningú per ser felices, perquè nosaltres soles ja som una unitat. Nosaltres li diem a Sant Valentí que hi ha molts tipus d’amor, molt més sans que l’amor romàntic, i que nosaltres decidim si volem compartir la nostra vida amb familiars, companyes, amigues o amants. No volem que se’ns imposi res. Volem sentir-nos bé tenint o no parella, que no ens diguin que “se’ns passarà l’arròs” i que “acabarem per vestir sants”. Perquè és tan legítim estar soltera com estar casada; tenir set fills o set gats a casa; dedicar els nostres esforços tant a la nostra feina com al treball de cures.

¿Día del amor, San Valentín?

Un día en que todo el mundo está enfocado a comprar obsequios para otros en representación del amor, pero…¿El amor se debe demostrar?, ¿Existe un día en concreto para ello?, ¿Y quiénes pueden acceder a ello?…Pues no, no existe día, ni se debe demostrar más nada. Además, el amor se puede vivir y expresar de diversas formas, no tan sólo una como lo suelen decir los anuncios, exclusivamente el amor romántico. Algunos creen que el amor es producto del socioconstruccionismo, pero sea lo que sea existe y las personas lo viven el día a día, de múltiples formas y con diversas expresiones, incluso algunas que no imaginamos usualmente. Podríamos iniciar un debate sobre todo lo que engloba a San Valentín, pero quizás lo que es tiempo de dejar claro es que no existen límites a la hora del amor, siempre y cuando se viva en plenitud, respeto y libertad, pues al fin y al cabo, todas las personas lo viven a su modo. No importa género, sexo, etnia, religión u otras, es tiempo de abrir los ojos y ver al resto con sus propios lentes, sin juzgar ni mucho menos privar o anular. Sin más, ¡Feliz otro maldito día del consumismo!

 

G de Gènerelogo feminista

gdgenere@sinver.org

twitter.com/gdgenere