De vegades ens trobem gent que es formula la següent pregunta: “En la societat actual… no està ja tot aconseguit en matèria de drets LGBT?”

La nostra resposta és clara: “NO, encara queda molt per fer”

Lògicament la lluita i l’esforç de moltes persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals que ens precedeixen han obert molt de camí, aconseguint guanyar drets i llibertats per a les persones del nostre col·lectiu en l’actualitat.

A l’Estat espanyol les persones del mateix sexe es poden casar i adoptar legalment des del 2005, però significa això que ja hem aconseguit la plena igualtat? No, evidentment, i és per això que com a Sinver seguim creient en la necessitat de seguir existint i seguir lluitant per un futur millor lliure de LGBTfòbia.
Sense anar més lluny, al Sinver ens trobem amb casos que ens demostren que encara ser una persona LGBT+ no és quelcom que no pugui afectar-nos en algun aspecte de la nostra vida. I tota la societat sense excepció ens trobem influits per idees heteropatriarcals. Sense voler-ho seguim creixent en una societat amb concepcions sexistes i estereotips sobre el gènere que coaccionen les nostres llibertats (la societat ens diu com ha de ser un home i una dona, i se’ns pressuposen un seguit de característiques per les etiquetes que duem associades), és per això que la lluita feminista també és la nostra.

A continuació, nombroses situacions actuals on veiem que encara queda molt per fer:

  • Bullying escolar LGBTfòbic:

El 49% dels adolescents han patit assetjament escolar per motiu de LGBfòbia a diari o freqüentment, dels quals un 42% no va rebre cap tipus d’ajuda en el seu centre educatiu.

El 35% dels i les joves que han patit assetjament escolar per motiu de la seva orientació sexual han arribat a planificar el seu suïcidi (font).

  • Agressions verbals i físiques per transfòbia, bifòbia, lesbofòbia i homofòbia:

Som el col·lectiu a l’Estat espanyol que més agressions rep: el 2014 es van registrar 513 incidents per l’orientació sexual o l’identitat de gènere. La majoria de les víctimes -401- van ser dones (font).

  • Rebuig per part dels pares/mares i la pròpia família.
  • Consideració de la transsexualitat com un problema de salut mental.
  • Invisibilització, desconeixement i/o rebuig social de determinades etiquetes: bisexualitat, assexualitat, transgenerisme, intersexualitat, families homoparentals, etc.
  • Inexistència de protocols inclusius en sanitat (formació a personal mèdic sobre transsexualitat i com tractar aquests casos, tenir en compte a dones lesbianes i bisexuals a la consulta ginecològica, etc.). Un vídeo d’exemple.
  • Discriminació en la reproducció assistida a dones que volen ser mares amb altres dones o soles, i necessitat de matrimoni.
  • Casos de tracte desigual en l’administració.
  • Dificultats en l’accés al mercat laboral per a persones trans:

El 2014, un 39% de les persones transsexuales que van participar en un estudi van declarar haver-se sentit discriminades durant la recerca de feina (font). 

El 2009, la taxa d’atur del col·lectiu trans era del 55%.

  • Arreu del món la situació encara s’agreuja més: 

A Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Iran, Mauritània, Somàlia, Sudan del Sud, Iemen, zones de Nigèria, Iraq i l’“Estat Islàmic” es condemna a mort a persones que tenen relacions sexuals amb algú del seu mateix sexe. A 76 països es considera il·legal.

A Rússia, Argèlia, Lituània i Nigèria hi ha lleis que prohibeixen la “propaganda homosexual” (font).

Com a conseqüència de la LGBTfòbia es segueixen produint agressions físiques i verbals, violacions i assassinats que queden impunes.