PROU a la LGBTfòbia

Escolteu aquest missatge que diu PROU a la LGBTfòbia, de Carlos Nacher, i amb el que m’he sentit molt identificada: video.

Resumeix molt bé tot el que reflexiono aquests dies… Si a algú li interessen els meus pensaments…, aquí els deixo:
‪#‎JeSuisGay‬
L’LGBTfòbia, o l’odi cap a les persones “no heterosexuals”, que, el diumenge 12 de juny, massacrava a 50 companyxs gais i LBT a Orlando em sembla un fet molt difícil d’obviar com la principal causa del crim… En canvi, molts mitjans i persones individuals ho ignoren… com si el fet que fos un local d’ambient fos anecdòtic. També he de dir que tampoc no he sentit gran conmoció al meu voltant respecte la matança, més que per part de la comunitat LGBT. I això m’omple de RÀBIA i d’IMPOTÈNCIA… Perquè passa això?
Penso que no s’empatitza amb què suposa ser lesbiana, gai, bisexual, transsexual, etc. Per això s’invisibilitza el que ens diferencia i ens afecta com a minoria, perquè s’ignora i no es dona la dimensió real que té a la discriminació contra les persones LGBT: no se li dona importància perquè és quelcom que els hi passa “a uns altres pocs”, que no són tant importants com els problemes de la majoria blanca i hetero. AQUESTS DIES EM SENTO UNA CIUTADANA DE SEGONA.
A diari, aquesta minoria “no heterosexual” rebem violència de múltiples formes: amb agressions físiques i verbals, assetjament… que són les formes més “tangibles” de violència, però que tot i així massa sovint s’obvien; com també rebem altres formes de violència més subtils, però també colpidores, com ho són les opressions de gènere, l’heterosexisme, les idees que mamem de l’heteropatriarcat… i el mecanisme de la invisibilització (el silenci, l’ocultació, la vergonya, el mirar cap a una altra banda… el passar per alt) que ens fan sentir oprimides.
Algunxs creuen que tenim la sort de viure en una societat on ja no hi ha quasi LGBTfòbia, o molt poca, però amb la noticia d’Orlando per mi es fa molt evident que és una sensació falsa. La invisibilització del condicionant homofòbic amb un fet tant evident com el de la matança d’Orlando em fa veure que NO ES VOL PARAR L’ATENCIÓ SOBRE L’HOMOFÒBIA, o la “LGBTfòbia” més en general.
No es considera quelcom prou important. Sembla que és més rellevant posar el focus en el yihadisme i en l’ús de les armes als Estats Units (que tampoc no dic que no siguin temes importants), perquè clar, són qüestions que afecten a la majoria blanca i hetero de la societat occidental… i no pas a una minoria! Ara parlo en mode sarcàstic, evidentment. Es posa l’èmfasi en que l’atac és un altre acte de terrorisme religiós, i en que això passa perquè a USA tothom pot comprar armes fàcilment, perquè són problemes que afecten sobremanera a una societat majoritàriament hetero i blanca, es clar. Però i què hi ha de la LGBTfòbia de la que quasi mai se’n parla? Total…, per a què fer una anàlisi profunda de la homofòbia en tot l’assumpte que s’ha posat clarament de manifest, oi? Bah, si això tampoc és l’important… els hi passa “a aquells quatre” lesbianes, gais i transsexuals que existeixen… (no crec que es pensi més enllà de G-L-T…), que són els i les nostres familiars i amigues, sí, però no nosaltres la majoria. No interessa parlar sobre els crims similars perpetrats contra les persones LGBT? Quins són els índex que hi ha sobre el tema, com és la situació de les persones LGBT als EUA? Quantes víctimes d’LGBTfòbia han mort aquest any? Se’n parla als mitjans? No… Al carrer? Tampoc…

Suposo que la gent (hetero, i sé que estic generalitzant – també inclús persones LGBT…-) no és prou conscient de la vulnerabilitat del col·lectiu LGBT, de les discriminacions, visibles i invisibles, que patim i a les que estem exposades les persones amb sexualitats i gèneres minoritaris pel simple fet de ser com som. Per aquesta inconsciència i falta d’empatia que percebo, ara més clar que mai veig com ES SEGUEIX PERPETUANT LA DISCRIMINACIÓ cap al col·lectiu en una de les seves formes més subtils i no per això menys perjudicials… en forma de la INVISIBILITZACIÓ de la vinc parlant. És difícil d’apreciar-la moltes vegades… però l’estic vivint i identificant en primera persona aquests dies al voltant d’aquesta noticia: sento que L’HOMOFÒBIA SOCIAL D’AQUESTS DIES M’AFECTA com a dona homosexual que sóc i que em sento identificada i vinculada amb el col·lectiu LGBT. Per molt que es simpatitizi amb la nostra causa, o que haguem guanyat certs drets, etc. tampoc no interessem del tot massa a ningú, més que a nosaltres mateixes… o això sembla.
Per tot plegat més que mai, la resposta davant la invisibilització i la discriminació és SEGUIR FENT-NOS VISIBLES. Seguint lluitant pels nostres drets i llibertats. Seguir sent conscients que no tot està fet, i que estem lluny de viure en plena igualtat, tot i que de vegades ens ho sembli (i això que pel lloc del món on vivim “som unxs privilegiatxs”…). LA LLUITA CONTINUA, MÉS ORGULLOSXS QUE MAI DE SER QUI SOM I COM SOM. Força, companyxs!

Eva Sion