La tercera onada del feminisme i la continua lluita per la igualtat

En resposta al viral: Per què no sóc feminista? De Lauren Southern.
Feminisme és una paraula que desperta tota classe de sentiments i evoca múltiples estereotips i prejudicis. Justament, el recent viral de Lauren Southern “Per què no sóc feminista?” és un clar exemple d’aquest rebuig i desconeixement de les idees feministes. Southern qüestiona dos punts per argumentar la seva posició: Per què no veiem una representació igualitaria dels problemes dels dos gèneres? Per què no veiem feministes queixant-se sobre els beneficis que les dones tenen sobre els homes en certes circumstàncies? Abans de tot, és important aclarir a Lauren que hi ha més de dos gèneres i que el seu discurs binari descuida molts punts de vista diferents.

Primerament, la jove canadenca exposa la conflictivitat en les presons de EEUU on més de 100 mil homes van ser violats al 2001. Resulta peculiar que utilitzi aquest exemple, quan a primera vista no sembla que hi hagi una desigualtat entre gèneres donat que les presons no són mixtes i les violacions es produeixen a mans d’homes. Per tant, una terrible problemàtica que teòricament no hauria de ser conseqüència d’una desigualtat entre gèneres. Però, per sorpresa meva – i segurament també per a Laurent Southern – si anem a la font que menciona en el vídeo descobrim que els reclusos que són objecte d’atacs sexuals tenen una característica comuna: l’aparença femenina. A més, en l’informe de Human Rights Watch descriu que “una vegada que el reclús ha estat abusat sexualment […] es prova que és dèbil, vulnerable i ‘femení’ als ulls dels altres interns”1. Les víctimes de violació en certs casos es tornen literalment esclaves dels violadors, posseïdes per aquests, que habitualment els canvien els noms per altres de femenins. Si Southern s’hagués llegit el text complet, s’hauria adonat que precisament aquella injustícia que senyala té una base masclista, i que es produeix entre homes justament per l’absència de dones.

La segona dada que exposa al vídeo és que quasi la meitat de les víctimes d’abusos domèstics a EEUU i Canadà són homes. Casualment, Southern s’oblida d’aportar la font primària d’on extreu aquesta xifra. Després de realitzar una recerca per internet no vaig trobar aquesta informació, si no, altres com per exemple que les dones representen dos de cada tres víctimes d’assassinats a mans de les seves parelles2 i que el 72 % de tots els casos en què una persona es suïcida després de cometre un assassinat està relacionat amb una parella íntima, dels quals el 94 % de les víctimes d’aquests casos són dones3. Lluny de voler establir una estúpida competició, la intenció és mostrar com d’esbiaixades són les dades que aporta al vídeo. Però, l’error més important que comet no és la selecció de les dades, sinó ignorar la diferència causal i estructural de la violència cap a la dona per part de l’home, com ho pot ser la idea de possessió i control com passava en el cas dels reclusos.

Finalment, en el vídeo s’afirma que els homes estan objectivitzats i sotmesos als mateixos estàndards que les dones. És possible que Laurent no hagi vist mai ni la televisió ni cap videoclip musical, i per tant desconeix els comercials d’Axe o la cançó de Blurred Lines. Però tot i així, de nou s’equivoca al creure que el feminisme es manté silenciat davant les pressions per la masculinitat i virilitat que la societat imposa. És per això, que un dels principals problemes en la línia argumentaria de Southern és el gran desconeixement que té de la teoria feminista, i precisament de la tercera onada del feminisme. La tercera onada divergeix de la segona principalment perquè las noves generacions prenen consciència de les seves diferències i particularitats i no pretenen homogeneïtzar el moviment: al contrari, prefereixen adoptar les seves pròpies limitacions. Reivindica un canvi de valors, que la justícia legisli aspectes abans considerats com a “privats” i el trencament del statu quo femení de cura i neteja. Aquesta onada divergeix de l’anterior en part perquè les dones s’han adonat que són diferents, que cadascuna enfronta reptes únics al llarg de la seva vida i que a més de les seves aparences físiques, religions, cultures i classes socioeconòmiques, les fa viure i definir el feminisme de forma diferent. Per tant, l’argument de què tots els homes són privilegiats i totes les dones oprimides, és en referència al patriarcat. Però la tercera onada té en compte la intersecció entre altres privilegis i opressions que afecten tant dones, homes i altres. Fet que sembla oblidar completament Laurent, ja que en la seva visió occidentalista no té en compte les immenses opressions afegides a les que moltes dones es veuen sotmeses arreu del món.

Per concloure, tret del que es pugui pensar per vídeos com aquests, feminisme és sinònim d’igualtat, feminisme és una lluita per acabar amb les estructures del patriarcat, feminisme és el moviment que va aconseguir el vot femení, la conquesta del món laboral per les dones i el que algun dia aconseguirà fer justícia als feminicidis i les violacions. Jo sóc feminista, perquè les feministes han lluitat i segueixen lluitant per acabar amb l’estructura sexista que sotmet a dones i nenes d’arreu del món. Encara tenim molt per avançar contra la discriminació per gènere, i tenim una gran eina per fer-ho: el feminisme.

1. Sin salida Violación de hombres en prisiones de Estados Unidos
2. Homicide Trends in the United States, 1980-2008. Nov., 2011. U.S. Department of Justice, Office of Justice Programs, Bureau of Justice Statistics.
3. American Roulette: murder-suicide in the United States. (PDF)

G de Gènere. Canal de twitter de G de Gènere.