El fenomen de la diva: l´engany de la indústria cultural

El “fenomen fan” té una importància clau a la nostra societat que marca considerablement les relaciona socials dins dels diferents col·lectius que conformen la societat. Però, a més, hem de comprendre aquests col·lectius com minories socsiguin tribus urbanes o en aquest cas el col·lectiu LGTB+.

Com sabem, els col·lectius estan formats per individus que com animals socials, tal com o defineix Aristòtil a politeía ha de tenir el costum de participar i formar part de la vida pública, per tant, necessita crear relacions socials. Aquest individu el defineix Freud com el “jo individual” que només es reconeix a sí mateix com a “ésser individual” quan es troba amb un altre “jo individual” diferent tal com Hegel ho explica a la seva fenomenologia de l´esperit.

Aquest reconeixement propi del “jo individual” davant d´un altre produeix un efecte mirall on es veu reflectit i comença el conflicte entre ell mateix i l´altre. Només amb l´alteritat es pot conèixer a un mateix. Però si en comptes d´un altre “jo individual” es troba amb un “jo col·lectiu” comença el conflicte entre l´ésser independent i la societat. El “jo individual” ha d’encaixar la seva personalitat dins de la societat, ha de seguir un model d’encaix per poder formar-ne part. A més, ha de poder satisfer les seves necessitats i els seus instints.

Precisament, aquestes satisfaccions les pot fer de forma individual o de forma col·lectiva. Però per poder-ho fer “en comunitat” ha de sentir-se reconegut en el col·lectiu i el col·lectiu l’ha de reconèixer com a part integrant del grup. En el cas del col·lectiu LGTB+, “el jo individual” s’ha de reconèixer a si mateix com a LGTB+ i a més ha de reconèixer els membres del grup com a iguals. Precisament en aquest cas la dialèctica hegeliana és fonamental per entendre l´homofòbia cap al col·lectiu LGTB+ de persones LGTB+ que no s’accepten a si mateixes ni als altres pel conflicte intern freudià entre “el jo individual” i el “jo col·lectiu”.

Però, una vegada s´ha creat el vincle associatiu entre el “jo individual” amb el “jo col·lectiu”, l´individu ha de mostrar aquesta vinculació. Els diferents col·lectius i grups socials tenen les seves normes, etiquetatges i models de comportament que poden estar d´acord o no amb la normativa hegemònica imperant en la societat.

Aquesta normativitat hegemònica imposada per una elit dicta el comportament social que han de respectar els “jo individual” per dissoldre l´individualitat dins de la massa social dominada per l´elit. Una manera de dominació social seria la indústria cultural de masses. La industria cultura de masses, segons Adorno, l´elit estructura la societat en diferents grups socials segons el seu nivell econòmic i els hi diu com han de comportar-se en públic, com pensar, com actuar i sobretot què comprar. Es produeix, per tant, una homogeneïtat social i classista sota l´empar del capitalisme liberal.

Però com afecta això al “jo individual” dins del “jo col·lectiu” més grupal? En el cas del col·lectiu LGTB+, en un origen va ser un col·lectiu antisistema, s´enfrontava a l´heteronormativitat per aconseguir drets civils. El capitalisme liberal els va veure com una amenaça contra els valors hegemònics imperants i va trobar la seva eina en la indústria cultural de masses. L´elit hegemònica va acceptar aquella part del col·lectiu LGTB+ que més s´aproximava als valors hegemònics heteronormatius: família, casa i gos, i es va crear un una classe social més, homosexual, liberal i més “heteronormativa”, és a dir, “ser homosexual sense semblar-ho”.

Per tant es va crear una nova classe social que necessitava satisfer les seves necessitats per formar part del gran “jo col·lectiu” que és la societat. En aquest moment el capitalisme liberal va posar en funcionament la industria cultural de masses per donar allò que volia aquesta nova classe social LGTB+ que havia deixat de ser activista i que ideològicament ja no era d´esquerres i antisistema, ara formava part del sistema.

La indústria cultural va crear el model d ´homosexual perfecte: home cis gènere, blanc, amb un cànon de bellesa molt concret i amb diners. Aquest és el model amb un “jo col·lectiu” manipulat pel capitalisme per fer encaixar el “jo individual” dins la societat creant un conflicte intern i extern per identificar-se amb el grup.

Amb aquest nou paradigma classista creat per la indústria cultural capitalista ha fet crear la necessitat de tota una sèrie de referents culturals i materials per consumir. És aquí on sorgeixen els grans referents culturals del capitalisme rosa: grans dissenyadors de moda, presentadors de televisió, llocs per anar i consumir productes, cantants,… precisament d´aquest últim grup sorgeix el fenomen de les dives.

Sergio Paterna (vocal de l’associació)