De Manifest

Fem nostres les escales #17M a la UAB

En el marc del Dia Internacional contra la , la delegació de Sinver UAB varen pintar les escales amb els color del arc de sant martí, per tal no només de visibilitzar-nos, sinó també fer us del espai públic i assenyalar que no totes tenim la mateixa facilitat per ascendir, ja que en molts casos la diversitat pot ser font de prejudici i rebuig! A més,   va fer una lectura d’un manifest pel .

 

Manifest del Grup de Gènere de l’associació Sin Vergüenza

G DE QUÈ? G DE GÈNERE!

El GdG (Grup de Gènere) ens reunim amb la intenció de fer una crida a la societat sobre l’extensió de la violència que pateixen les dones a mans de les seves parelles o exparelles, l’assetjament sexual a la feina i a les aules, la intimidació al carrer, l’assetjament a internet, la violència de control, la pressió estètica, els cànons de bellesa i les terribles conseqüències que aquests atacs provoquen en la salut, integritat, dignitat i vida laboral de les dones. Les arrels de la violència contra les dones tenen un caràcter estructural i son producte de la desigualtat de poder entre homes i dones sorgida de la diferenciació per gènere, entre d’altres.

Com ens definim?

Som un col·lectiu mixte obert a tothom, indiferentment del sexe assignat al néixer, el gènere, l’orientació sexual, la religió, el color de pell o l’edat. Defensem el feminisme interseccional perquè sabem que la discriminació no depèn d’un sol factor sinó d’una combinació d’aquests, i denunciem els privilegis ja que som conscients que totxs formem part d’una manera o d’una altra d’algun sistema d’opressió i creiem que el primer pas per a combatre’ls és reconeixent-los i visibilitzant-los.

El nostre col.lectiu és jove i universitari amb voluntat de crear xarxes entre persones universitàries interessades en el moviment feminista per promoure l’empodermanent i el coneixement del feminisme. Creiem en la necessitat de combatre el sexisme a l’àmbit universitari perquè hi es tan present com a la resta d’àmbits de la societat. A més a més, cal que les persones que s’estan formant siguin crítiques i capaces de detectar no només les actituds i comportaments obertaments sexistes sinó també els micromasclismes, que passen desapercebuts i que són justificats i socialment acceptats.

Ens emmarquem en el feminisme en defensa del discurs interseccional, amb reconeixement dels privilegis propis i en solidaritat amb aquellxs que es troben en situació de desavantatge, obertes al debat i amb ganes d’aprendre. Defensem un feminisme transversal, divers, que sigui també per a les persones no blanques, no occidentals, de tradició no crisitiana, de classe treballadora, amb diversitats funcionals… Que sigui per a tothom i no només per algunxs. És per aquest motiu que insistim en la necessitat de visibilitzar i incloure els altres feminismes, com ara el transfeminisme, el feminisme negre i el feminisme islàmic, entre d’altres.

Per nosaltres és molt important la defensa del Transfeminisme, perquè creiem que sense la inclusió del discurs del moviment trans, no hi ha revolució!

Per què un grup de gènere al SinVer?

Dins del SinVer es fan moltes xerrades de temàtica principalment LGBT+ i vam considerar que faltava formació interna amb perspectiva feminista i de gènere entorn al feminisme i qüestions de gènere, en reconeixement de les dones lesbianes, transexuals i bisexuals de l’associació.

Objectius:

Ens comprometem en el nostre futur laboral a crear una imatge empoderada de la dona per reproduir el feminisme per futures creadores de contingut (ensenyament, papers, pel·lícules, relacions laborals, software, etc). També dirigim el nostre esforç a normalitzar el concepte de feminisme i promoure la seva acceptació social. A més, intentem implantar l’ús d’un llenguatge no sexista dins la nostra associació.

Per què necessitem el feminisme?

Des del GdG rebutgem les actituds masclistes que es produeixen diàriament a la nostra societat i que són el reflex d’una necessitat imminent de prendre part pel feminisme. Denunciem, entre d’altres:

  • L’assetjament i les agressions verbals.
  • Els feminicidis.
  • El rebuig al col·lectiu trans i les agressions, insults i bulling al que es veuen sotmesxs.
  • Els micromasclismes.
  • Les pressions estètiques des dels mitjans de comunicació i empreses tèxtils.
  • La baixa representació de dones en càrrecs de responsabilitat, certs àmbits laborals, i a si mateix en certes carreres universitàries.

Quantxs més siguem, més avançarem, suma-t’hi!

logo feminista

Manifest pel Dia de la Visibilitat Lèsbica 2015

Avui, 26 d’abril de 2015, data en què es cel·lebra el Dia de la Visibilitat Lèsbica des que la FELGTB va promoure aquesta jornada el 2008, ens adherim al manifest del Consell de la Joventut de Barcelona i la seva reivindicació:

 

Avui, 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, és un dia per reivindicar la visibilitat de les lesbianes, la nostra sortida de l’armari, la nostra presència, la nostra lluita!

Tal dia com avui, recordem la nostra invisibilitat en tots els àmbits de la societat. Una invisibilitat provocada pel masclisme i per prejudicis que se sustenten en un sistema heteropatriarcal. La conseqüència es concreta en la discriminació, una discriminació que, en el nostre cas, és múltiple: com a dones, com a lesbianes i com a tants altres factors que hi interaccionen.

Encara avui, ser visible no sempre és possible; per això és imprescindible recordar-ho. Per pors o angoixes provocades per una societat en què, si la dona està oprimida, la dona lesbiana ho està doblement, de vegades som nosaltres les que no prenem la iniciativa de visibilitzar-nos. I sabem que el canvi també està en nosaltres, que si nosaltres ens visibilitzem facilitem la visibilització d’aquelles que són més joves, donem força a aquelles que són discriminades. Demanem més referents i a voltes oblidem que, per al nostre entorn, nosaltres ho som.

Gràcies a la lluita feminista i del col·lectiu LGBTI+ hem avançat molt en aquest camí; malgrat això, encara queda molt per fer, per conquerir. De fet, recentment tenim dos exemples molt presents. El passat 25 de març una parella de dones va patir una possible situació de discriminació en una cafeteria de Barcelona. Fruit de la qual s’ha denunciat l’establiment i moltes vam voler visibilitzar aquest fet a través d’una besada a la cafeteria. Per altra banda, la denegació d’assil a Christelle Nangnou, activista lesbiana camerunesa, posa de relleu la discriminació institucional que només es paralitza davant la forta pressió social i d’associacions LGBT de l’Estat. Denunciem la situació de vulnerabilitat en la que es troba actualment, en espera de la decisió definitiva del Govern Central, un procés que es reprodueix sistemàticament en molts altres casos.

No volem sentir-nos esgotades d’estar en una permanent sortida de l’armari, cada cop que coneixem algú o canviem d’entorn. No volem sentir com sembla que les nostres argumentacions perden significat de tant repetir-les. No volem haver de justificar-nos cada cop que se’ns pressuposa heterosexuals. No volem que la nostra vida sigui fer pedagogia a tots i totes les professionals de serveis d’atenció a les persones. Però ho seguirem fent mentre calgui, perquè cal visibilitat en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana.

Durant els últims anys hem presenciat com els nostres drets com a dones i com a lesbianes es veien atacats per una societat heteropatriarcal que fomenta un únic model familiar, ens invisibilitza, ens exclou i ens relega a l’àmbit privat. Som autònomes i exigim que es garanteixi el dret a decidir sobre els nostres propis cossos i les nostres pròpies vides”.

En l’àmbit de la salut, a més, rebem una atenció heterosexista que dóna per fet que totes les dones som heterosexuals i que desconeix la realitat de les dones lesbianes i bisexuals, especialment pel que fa a la salut sexual. A més a més, se’ns limita l’accés a les tècniques de reproducció assistida dins el sistema sanitari públic i sempre se’ns imposen traves administratives que ens limiten l’accés, amb un objectiu dissuasiu. És per a això que s’ha iniciat una “Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida” des de diverses entitats i col·lectius feministes i LGBTI que denuncia aquesta discriminació.

Per tal de treballar contra aquests prejudicis, cal educar des de la coeducació i incloure la vessant afectivosexual a les escoles. Per això és necessari que els i les responsables de l’educació, formal i informal, rebin formació específica sobre diversitat sexo-afectiva i de gènere.

Els mitjans de comunicació tenen una gran influència i responsabilitat en l’opinió pública i, per això, reivindiquem una visibilitat real, més enllà dels estereotips limitadors que ens dificulten ser lliures i construir la vida que volem. En aquest sentit, és important que els mitjans de comunicació tinguin la formació adequada i utilitzin els termes correctament per tal de trencar amb els estereotips.

És per tot plegat que exigim el desplegament immediat de la llei contra la LGBTI-fòbia aprovada el passat octubre de 2014 per tal de garantir els nostres drets, amb la dedicació dels recursos necessaris, així com l’aprovació del règim sancionador que aquesta preveu. Només així la llei obrirà la porta a canviar aquesta realitat.

 

També ens adherim al manifest de la FELGTB, federació de la qual en som membres: http://www.felgtb.org/temas/politicas-lesbicas/noticias/i/9682/222/26-de-abril-dia-de-la-visibilidad-lesbica-soylesbiana