“Li vaig dir, simplement, hola. I ell no em va contestar, ni tan sols, em va mirar. Encamellat sobre el cantell de la torratxa, mantenia els ulls penjats a l’estel que es gronxava enlairat, molt amunt…”
“Així comença Aquell gust agre de l’estel, amb el record de l’infant que projecta el seu desig cap a l’estel que el desconegut envola amb traça. La realitat i el símbol, el temps cronològic i el temps embogit de la imaginació s’entrebarregen en un contrast violent. Un contrast que mostra despullats l’esperança, la rebel·lia, el desamor i el fracàs d’uns personatges que s’esforcen per trobar la seva identitat individual i col·lectiva. Que malden, al cap i a la fi, per recuperar els valors d’aquella innocència perduda, el gust ara agre de l’estel.” – via Quèllegeixes.
Reservar llibre