Quan era petita, els petons em semblaven un veritable fàstic. Trobava que eren com... ecs..!!! una cosa enganxosa, vergonyosa, una acció que no volia realitzar sota cap circumstància. "Yo nunca haré eso!! ", deia a l'escola. Quina gràcia . Suposo que, quan som nens, aquesta és una reacció bastant normal.
Però van passar els anys ( no gaires, però), i aquest concepte es va remodelar, va prendre una nova forma. Quan em vaig convertir en una adolescent plena de dèries, inquietuds i complexes, el concepte "besar" el vaig relacionar amb una mena d'art que tenia moltes ganes d'aprendre. He de reconèixer que em preocupava molt el fet de no saber fer petons. Observava tots els jocs a què jugaven els meus companys, tipus "el conejo de la suerte" o "la botella", però no en formava mai part. Només mirava. Trobava que el meu primer petó havia de ser més especial que allò, però alhora en tenia ganes.La primera vegada que els meus llavis es van fregar amb els d'una altre persona, va ser, no obstant, per un d'aquests jocs. He de dir que em vaig sentir molt buida, poc especial.
El primer petó de debó, però, va ser als 16 anys, si més no!! I va ser amb una noia, amb la persona que m'agradava, i va ser el petó més especial que mai he fet i m'han fet! Totes les meves amigues s'havien petonejat una pila de cops.. però jo vaig ser força "tardana" en aquest sentit.
Així, com van ser els vostres primers petons? És cert que la majoria van tenir lloc a partir d'algun joc? Us preocupava el fet de no saber fer-ho bé? Ostres, jo em recordo que tenia taaaaanta por de no saber fer-ho bé!!! Bueno, crec que, potser, serà divertit escoltar històries sobre primers petons, no trobeu?
Mmmh buenoo jo aquests jocs de fer-se petons quan era petita, literalment els veia bastant estúpids i sempre que podia m'escaquejava també.
La meva adolescència va ser força inquietant també, però mentres la resta de noies anaven provant coses amb nois jo ni m'inmutava i pensava: "com esq podien fer coses així.. i jo no tinc ganes" uns anys més tard quan tenia 15 o 16 ja és quan em vaig enamorar de la primera noia i llavors si que ja tenia ganes d'experimentar tot això.. besar-la i poder estar amb ella, però realment també vaig ser força tardana en experimentar-ho fins als 17 i perquè va fer el pas un exrollo meu que sinó.. també m'hagués escaquejat jejexd!, recordo que va ser molt especial i molt més plaent que el que poguéssin haver tingut totes aquelles noies que en 13 anys ja és fotien les llengües fins el ganyot.. clar que jo tampoc sabia com besar-la però tot és probant-ho i comunicació, el fet de no saber-ho fer bé em feia vergonya però bueno ningú neix ensenyat i té un 1er cop.
Bé aqui tens la meva història de com vaig començar.. s'assembla prou a la teva, jeje!
Submitted by marina-gemma on 2 September, 2010 - 02:03.
Jo al revés que vosaltres dues no vaig trigar tant en tenir el meu primer petó, als 12 anys. Feia temps que tenia ganes de començar a experimentar coses com les que sortien a les pel·lícules: petons, novios ( en aquell moment ni se m'acudia estar amb una noia ), i tenir una vida la qual en aquell moment considerava més emocionant ( l'edat del pavo, la preadolescència, suposo). Va ser una cosa molt buida amb un noi que no m'estimava però en aquell moment per mi va significar tot un progrés. La veritat no me'n sento gaire orgullosa, però no em culpo de res, simplement tenia ganes de provar-ho i ja està. No se si us va passar a vosaltres però a mi em va decepcionar bastant, pensava que era una sensació que t'omplia, màgica i nose, que et feia sentir com unes pessigolletes. Putse no ho vaig sentir per la situació.
El meu primer petó amb una noia va ser als 14 anys, després de mesos morint-me per saber el que era, pensava que m'ho aclararia tot. Tampoc aquest va ser amb una noia que estimava sinó una que havia conegut la mateixa nit i anavem una mica begudes. La sensació que esperava sentir amb el meu primer petó havia esperat sentir-la amb un petó amb una noia, i no va ser així tampoc. No obstant, em va agradar més amb la noia, perque era una situació més còmode, perque ja tenia més experiència amb els petons i nose, em va agradar més perque era com mes... nose, més fineta, més dolç el petó.
Aquesta sensació que esperava sentir ( o un que s'hi assemblava) finalment vaig experimentar-la amb un noi que realment m'agradava com a persona, tot i que ja m'estava plantejant que definitivament m'agradaven molt més les noies. Això em va fer canviar una mica d'opinió i em va fer plantejar que la bisexualitat realment existeix ( en aquell moment ho dubtava ) i em va fer comprovar que la persona realment, almenys a mi, m'influencia completament a l'hora d'atraure'm sexualment sense tenir tant en compte el físic, el sexe o el gènere.
Ueno això últim no venia al cas, però suposo que fa referència al meu primer petó d'"amor".
Doncs bé, el meu primer petó va ser als 14 anys i va ser en un noi! Estava en una època amb molts dubtes i encara no tenia clara la meva orientació sexual o si més no, no la volia tenir clara. Estava clar que no estava enamorada ni molt menys, però el noi em feia gràcia i era molt bona persona (bueno encara ho és). Doncs això, el primer petó va ser amb ell i la veritat no em va agradar gens, no sé perquè, suposu pq no magradava, perquè tampoc besaba malament però vaig pensar buahh quin fàstic. Bueno després d'uns quants d'anys d'experimentació heterosexual als 18 vaig tenir el primer petó amb una noia, va ser així pim pam amiga d'una amiga i de festa. La veritat és que em va agradar molt més que amb tots els nois amb els que mhavia liat.Per a mí, ferli un petó a una altra noia és molt dolç i mencanta!!! I per ara cada petó que m'ha fet una noia és millor que l'anterior!
Les meves primeres experiències no van ser gaire el que jo buscava precisament, no m'omplien ni les recordo com algo molt agradable. A més vaig donar massa amor a una persona que no se'l mereixia, i vaig ser com una joguina a les seves mans. Però bé, deixant de banda això, als 18 si recordo el primer petó amb una noia que m'agradava, i jo a ella també. Va ser molt especial, molt bonic, en un banc acariciant-nos després de passejar juntes per uns jardins. Recordo que jo vaig donar el primer pas tímidament i ella em va correspondre. Era com estar als núvols o en una bombolla, va ser un petó intens i especial.
Pel que fa al saber fer petons, bueno, com dieu vosaltres, jo també tenia por de no saber-ne XD. Però no sé, un cop has experimentat una mica ja sembla que "li agafes el truco", i m'agrada anar provant coses noves
Els típics jocs aquests que dieu... no, no solia jugar-hi (la meva adolescència tampoc va ser fàcil gràcies als companys de classe tan "simpàtics i tolerants" que em van tocar ¬ ¬). I si algun cop he fet un petó a algú per qui no sento res emocionalment l'únic que he sentit és buidor.
El meu primer petó va ser als 15 anys, amb un noi que no m'agradava però que era bon nano. Ens aquells moments jo estava morta de por de no saber besar, de que un dia volgués estar amb algú i ho fes tan malament que l'altra marxés corrents. O sigui que vaig decidir fer una "prova" per perdre la por. Vaig anar a un intercanvi de teatre i allà vaig conèxier el noi aquest, una nit ens vam fer un petó i a l'endemà ja marxàvem, no n'he tornat a saber res d'ell mai més. No va ser del tot desagradable, però sí buit i gens excitant. Un petó bastant decebedor, però vaig perdre la por.
El meu primer petó de veritat va ser als 17 anys, amb una noia que havia conegut aquella mateixa nit en una discoteca. Tot i que no coneixia de res la noia, va ser fantàstic. Des de llavors que vaig provant coses
Mmmh buenoo jo aquests jocs de fer-se petons quan era petita, literalment els veia bastant estúpids i sempre que podia m'escaquejava també.
La meva adolescència va ser força inquietant també, però mentres la resta de noies anaven provant coses amb nois jo ni m'inmutava i pensava: "com esq podien fer coses així.. i jo no tinc ganes" uns anys més tard quan tenia 15 o 16 ja és quan em vaig enamorar de la primera noia i llavors si que ja tenia ganes d'experimentar tot això.. besar-la i poder estar amb ella, però realment també vaig ser força tardana en experimentar-ho fins als 17 i perquè va fer el pas un exrollo meu que sinó.. també m'hagués escaquejat jejexd!, recordo que va ser molt especial i molt més plaent que el que poguéssin haver tingut totes aquelles noies que en 13 anys ja és fotien les llengües fins el ganyot.. clar que jo tampoc sabia com besar-la però tot és probant-ho i comunicació, el fet de no saber-ho fer bé em feia vergonya però bueno ningú neix ensenyat i té un 1er cop.
Bé aqui tens la meva història de com vaig començar.. s'assembla prou a la teva, jeje!
)
a reveure
Jo al revés que vosaltres dues no vaig trigar tant en tenir el meu primer petó, als 12 anys. Feia temps que tenia ganes de començar a experimentar coses com les que sortien a les pel·lícules: petons, novios ( en aquell moment ni se m'acudia estar amb una noia ), i tenir una vida la qual en aquell moment considerava més emocionant ( l'edat del pavo, la preadolescència, suposo). Va ser una cosa molt buida amb un noi que no m'estimava però en aquell moment per mi va significar tot un progrés. La veritat no me'n sento gaire orgullosa, però no em culpo de res, simplement tenia ganes de provar-ho i ja està. No se si us va passar a vosaltres però a mi em va decepcionar bastant, pensava que era una sensació que t'omplia, màgica i nose, que et feia sentir com unes pessigolletes. Putse no ho vaig sentir per la situació.
El meu primer petó amb una noia va ser als 14 anys, després de mesos morint-me per saber el que era, pensava que m'ho aclararia tot. Tampoc aquest va ser amb una noia que estimava sinó una que havia conegut la mateixa nit i anavem una mica begudes. La sensació que esperava sentir amb el meu primer petó havia esperat sentir-la amb un petó amb una noia, i no va ser així tampoc. No obstant, em va agradar més amb la noia, perque era una situació més còmode, perque ja tenia més experiència amb els petons i nose, em va agradar més perque era com mes... nose, més fineta, més dolç el petó.
Aquesta sensació que esperava sentir ( o un que s'hi assemblava) finalment vaig experimentar-la amb un noi que realment m'agradava com a persona, tot i que ja m'estava plantejant que definitivament m'agradaven molt més les noies. Això em va fer canviar una mica d'opinió i em va fer plantejar que la bisexualitat realment existeix ( en aquell moment ho dubtava ) i em va fer comprovar que la persona realment, almenys a mi, m'influencia completament a l'hora d'atraure'm sexualment sense tenir tant en compte el físic, el sexe o el gènere.
Ueno això últim no venia al cas, però suposo que fa referència al meu primer petó d'"amor".
Un petooo!
Estima't a tu mateixa i mai et deixis d'estimar.
Doncs bé, el meu primer petó va ser als 14 anys i va ser en un noi! Estava en una època amb molts dubtes i encara no tenia clara la meva orientació sexual o si més no, no la volia tenir clara. Estava clar que no estava enamorada ni molt menys, però el noi em feia gràcia i era molt bona persona (bueno encara ho és). Doncs això, el primer petó va ser amb ell i la veritat no em va agradar gens, no sé perquè, suposu pq no magradava, perquè tampoc besaba malament però vaig pensar buahh quin fàstic. Bueno després d'uns quants d'anys d'experimentació heterosexual als 18 vaig tenir el primer petó amb una noia, va ser així pim pam amiga d'una amiga i de festa. La veritat és que em va agradar molt més que amb tots els nois amb els que mhavia liat.Per a mí, ferli un petó a una altra noia és molt dolç i mencanta!!! I per ara cada petó que m'ha fet una noia és millor que l'anterior!
Les meves primeres experiències no van ser gaire el que jo buscava precisament, no m'omplien ni les recordo com algo molt agradable. A més vaig donar massa amor a una persona que no se'l mereixia, i vaig ser com una joguina a les seves mans. Però bé, deixant de banda això, als 18 si recordo el primer petó amb una noia que m'agradava, i jo a ella també. Va ser molt especial, molt bonic, en un banc acariciant-nos després de passejar juntes per uns jardins. Recordo que jo vaig donar el primer pas tímidament i ella em va correspondre. Era com estar als núvols o en una bombolla, va ser un petó intens i especial.
Pel que fa al saber fer petons, bueno, com dieu vosaltres, jo també tenia por de no saber-ne XD. Però no sé, un cop has experimentat una mica ja sembla que "li agafes el truco", i m'agrada anar provant coses noves
Els típics jocs aquests que dieu... no, no solia jugar-hi (la meva adolescència tampoc va ser fàcil gràcies als companys de classe tan "simpàtics i tolerants" que em van tocar ¬ ¬). I si algun cop he fet un petó a algú per qui no sento res emocionalment l'únic que he sentit és buidor.
"Mariscos Recio, el mar al mejor precio"
El meu primer petó va ser als 15 anys, amb un noi que no m'agradava però que era bon nano. Ens aquells moments jo estava morta de por de no saber besar, de que un dia volgués estar amb algú i ho fes tan malament que l'altra marxés corrents. O sigui que vaig decidir fer una "prova" per perdre la por. Vaig anar a un intercanvi de teatre i allà vaig conèxier el noi aquest, una nit ens vam fer un petó i a l'endemà ja marxàvem, no n'he tornat a saber res d'ell mai més. No va ser del tot desagradable, però sí buit i gens excitant. Un petó bastant decebedor, però vaig perdre la por.
El meu primer petó de veritat va ser als 17 anys, amb una noia que havia conegut aquella mateixa nit en una discoteca. Tot i que no coneixia de res la noia, va ser fantàstic. Des de llavors que vaig provant coses