Sincerament, crec que tot això d'ésser heterosexual,
bisexual, homosexual, transexual, etc, no és només un col·lectiu com
se'l veu des de fora... (I no es que ens corregeixi, o que increpi
verbalment, res més lluny de la realitat: son cabilacions que faig quan
penso i crec que si les exposo puc aportar quelcom... I si estic
equivocada, que em corregeixin a mi, que de tot se n'apren!). Des que ho
porto pensant, he arribat a la conclusió que abans que res, som
persones, i les etiquetes només serveixen per organitzar-nos socialment
(com per exemple, homosexuals o bisexuals) i per tant, a partir d'avui,
deixaré de fer-les servir.
Perquè? És molt senzill, des del meu punt de vista. Donar-nos aquests noms, als que no ens respecten, els ha servit per crear diferències socials, fins i tot ho han aconseguit dins del que és la justicia, els drets humans... I repeteixo, HUMANS... Crear diferències dins dels drets humans... És el que més gràcia i repugnància m'ha provocat a l'hora, en tota la meva vida. Aquestes etiquetes els han servit per tractar-nos com si fòssim ves-a-saber-tu-què, alienígenes com a mínim...
Senyores i senyors, a partir d'avui no sóc bisexual, m'agraden les persones.
A partir d'avui no sóc transexual, sóc una noia tancada al cos d'un noi.
Apa, ja m'he quedat a gust.
Pd: Si aquest post no és al fòrum correcte moveu-lo a on us sembli convenient, jo ja no sabia on fotre'l xD
Submitted by tourmaline on 30 August, 2011 - 09:14.
Crec que aquest post rau una mica de la meva presentació. Bé, jo utilitzo aquestes etiquetes
sobretot a nivell personal, mai parlo de mi com a lesbiana, perquè abans que
res sóc qui sóc i la meva vida no es basa, ni molt menys, en la meva
sexualitat. I, és una gran llàstima, però en aquest món si un diu que és
homosexual una part de la gent encara hi fica un bon piló més d’etiquetes sobre
el teu nom.
La cosa és que en el meu embolic mental sovint acabava concluint que no calia definir-se, que era
millor deixar-se portar i fer una mica el que em venia de gust en cada moment. Però
la veritat és que aquesta no-definició, a mi, em va fer caure una mica en l’autoengany.
Penso que si no estas una mica envoltat de persones que es vegin en la teva
mateixa situació acabes sense entendre massa bé què has de fer (com deia a la
presentació: és dificil ser lesbiana en un món tan heterosexual!). Així que,
com tu dius, les etiquetes serveixen per organitzar-se i, al meu cap, el fet de
considerar d’una manera més ferma que pugui ser homosexual fa que em pugui
identificar més amb un col·lectiu i trobi més motius per coneixer-lo i així,
algun dia, entendre’m una a mica a mi mateixa haha.
Ara que, esticamb tu, no cal portar etiquetes al front, que el que fan, ben sovint, és crear
barreres i grups socials cosa que ja tenim clarissim que no cal que passi. Així
que sí, jo, entre el munt de coses que sóc n’hi a una que diu que sóc una noia
a la que li agraden altres noies.
Ja fa un temps amb una amiga en vaig parlar durant un temps... van ser converses que van donar molt de sí. I d'aquelles discussions en vaig treure conclusions basades en Shakespeare i la botànica d'una banda i en l'embriología per l'altra.
És cert que l'ésser humà amb l'important factor social que té ja només com a espècia, o a nivell orgànic (un desenvolupament tant bèstia de certes zones del cervell només per component social no s'han de prendre a la lleugera) necessita formar-se una identitat, i en el nostre cas complexa. És necessari per nosaltres igual que pels dofins. Així que tenir trets distintius esdevé d'importància en tant que factors d'identitat pròpia. Si a això hi afegim que som persones i la importància que té en el nostre cas el tema Delfos de "Coneix-te a tu mateixx"... llavors es fa necessari trobar persones que comparteixin aquests trets d'identitat amb nosaltres tant per reforçar la nostra identitat, conèixe'ns millor a nosaltres mateixs i sentir-nos part d'un grup amb més cara i ulls que "la massa" (dissoldres-hi ens espanta en la mesura que ens espanta perdre la identitat).
Però si no es manté un ull sobre aquest tema, es corre el risc de caure en dues problemàtiques. En primer lloc si portem el fet de donar importància a aquests factors d'identitat massa lluny, correm el risc de fer-nos creure que substitueixen i que ens posen apart d'aquells del nostre colectiu de base: éssers humans. La segona problemàtica, i en ocasions derivada de la primera, és que aquells no comparteixen certs trets d'identitat amb nosaltres ens vulguin excloure ells de la seva visió pròpia d'esser humà... i em sembla que no cal que m'allargui referint tot allò de què la història ja ens ha demostrat sobre aquest punt.
D'altra banda... estic amb Dalí amb fins a quin punt em sembla terrible la monstruosa especialització de l'ésser humà... i no només en termes acadèmics, professionals, etc. sino, per tot l'anterior, també a aquest nivell. I més quan... com em sembla que pensa Freya... no cal. Arribo al punt de Shakespeare i la botànica... ja ho sabeu, no? Que una rosa es digui com coi vulgueu que es digui, dieu-ne clavell, orquídia, blat, carxofa... o granota... però la seva identitat (=perfum?) serà la mateixa. El que vull dir és que ens acabarem perdent molt de nosaltres mateixos si no vigilem i permetem que el significant passi per sobre del significat... i les etiquetes tenen aquest perill.
I passant del tema "inclinacions de cadascú" com a identitat (que a mi personalment em sembla que hi poden haver preferències específiques, però necessàriament [en sentit llògic] cal que no tingui per què haver-ne!) i les etiquetes que això genera... passo a l'embriologia... mascle i femella com a diferència qualitativa... no tant. Hi ha un marge més o menys ampli on s'activa tot allò que ens diferencia sexualment... no hi ha una barrera plana i ni molt menys absoluta que separi el sexe d'una persona (de fet crec que no arrisco massa si dic "d'un vertebrat" així que figureu-vos). És molt més gradual del que molt agent es pensa.
I és clar, llavors arribo al punt que em toca els nassos. Si ni tan sols allò que ens defineix com a éssers materials hi marca cap distinció categòrica... perquè nassos han de venir els ***** factors socioculturals i marcar-ne?!
Per tot això sóc del mateix parer que tu, Freya. Som persones, i estimem persones. I no ens cal cap codi per ser nosaltres mateixos. I sí que ens cal un tret d'identitat important, però no és si estimem persones d'un o d'altre sexe, o si sóm d'un o d'altre sexe. Senzillament es tracta de que el nostre tret d'identitat sigui ser conscients que l'ésser humà és capaç de trascendir allò material per sentir-se ellx mateixx, i per estimar altres persones, sense que cap factor físic condicioni si LES POT estimar o no.
Som més que un cos i allò que se'n pot fer o deixar de fer. I si m'agraden les límits és perquè ens fa falta que hi siguin per trencar-los.
Aquest debat sobre la conveniència de les etiquetes es resuscita bastant sovint. A mi molts amics meus sempre m'han fet la pregunta de perquè nosaltres, com a col·lectiu que lluita per a la no discriminació i per la consecució de la igualtat a tots els nivells, ens escarrassem a posar-nos etiquetes per diferenciar-nos, classificar-nos i distingir-nos. I és una pregunta molt vàlida, i a la que costa de donar una resposta clara.
Per mi, la millor argumentació la va fer un dia na Lya en una xerrada de divendres, que va venir carregada amb una "xuleta" de més de 30 etiquetes diferents, i ens va explicar el significat de totes i cadascuna d'elles. En aquella xerrada jo vaig aprendre la gran quantitat de sutileses que hi ha a la sexualitat humana, la riquesa i flexibilitat de les maneres de sentir-se, estimar i de comportar-se envers la societat. I també record clarament com va justificar ella l'existència d'aquestes etiquetes.
La funció principal de les etiquetes és, com ja s'ha dit, identificar o posar nom a una determinada característica, però lo interessant són els motius.
1) Per a poder comunicar-nos: Avui en dia, el mecanisme principal de comunicació de la nostra societat són les paraules. Si un concepte o idea no té una paraula associada, aquest concepte no es pot transmetre, tractar o discutir. Si fem una xerrada o un debat sobre bisexualitat, o sobre transgenerisme, aquestes etiquetes ens ajuden a saber de què anirà el tema. Seria tremendament incòmode haver de fer una conferència sobre "persones que s'enamoren de persones independentment del seu sexe, o que s'enamoren d'homes i dones, o que es senten atrets per cossos dels dos sexes, o..." I és que l'experiència dicta que cada bisexual té matissos a la seva pròpia definició 2) Per a reconeixer-nos: Molta gent que entra al sinver hi entra amb un "cacau" al cap sobre la seva sexualitat. Pensen coses, senten emocions i han viscut algunes experiències que els han desconcertat, no saben definir-se, i estan una mica perduts i, resulta que quan els expliques quatre coses, salten i diuen "ostres, resulta que simplement sóc bisexual!" I era perquè sempre havien viscut en aquest món dicotòmic i mai ningú els havia obert els ulls a altres conceptes. 3) Per a poder reclamar atenció: Aquest punt és una mica la conseqüència dels dos anteriors. I l'exposaré amb un exemple. Fins no fa gaire, les agressions i/o de caire homòfob la policia no les categoritzava com a tals, sinó que anaven al sac de "faltes d'agressió". Això feia que no hi hagués informació sobre la quantitat d'aquestes agressions ja que quedaven mesclades amb tota la resta. No hi ha informació = No hi ha problema. No va ser fins que es van començar a classificar per separat, sota el nom de delictes d'odi amb motiu d'homofòbia, que aleshores es va poder crear una estadística, i cada any es pot comprovar si aquests delictes creixen o no i, a partir d'aquestes dades, es poden reclamar campanyes de sensibilització a les autoritats o un enduriment de les sancions. Aquestes etiquetes són les que ens permeten reclamar per les necessitats específiques del col·lectiu de persones transsexuals.
Per acabar, ha de quedar ben clar que les etiquetes no es posen mai externament, sinó que hom les assumeix com a pròpies una vegada en coneix el concepte. No té cap sentit que a una persona li diguin "tu ets bisexual" si aquesta persona no s'hi veu identificat. L'elecció de les etiquetes que cadascú s'aplica ha de ser lliure.
I finalment, jo crec que l'existència de les etiquetes és temporal, serveix al propòsit de transició cap a una societat molt més oberta i tolerant, on les dicotomies s'hagin extingit. Només quan quedi ben clar que les coses no són ni blanques ni negres, i quan les persones siguin només això, persones, sense cap diferència, aleshores les etiquetes hauran perdut el seu sentit i les deixarem d'usar. Però mentrestant... ens haurem d'acostumar a elles una temporada
Vaja toxo que m'ha sortit, esper haver aclarit algus dubtes!!!
Grans debats sobre les etiquetes. Com a minim hi ha dos a l'any.
Be, jo soc un dels clars antietiquetes que ronden per aqui. El meu gran exemple es que jo sempre que es parla del tema em faig dir "totalment heterosexual". I d'ahi no se'm treu. De fet, la majoria de gent del sinver desconeix si soc G o B (tot i que tots imaginen que soc menys heterosexual del que em faig dir), pero no saben de quin peu coixejo... i jo tampoc! (aixo es lo millor).
Podria apssarme hores parlant sobre el tema i de fet crec que fare una activitat de divendres parlant d'etiquetes, pero lo que realment resulta important es veure una mica tot aixo de les etiquetes. Jo estic en contra de lo que es diu que les etiquetes i les paraules. Les paraules son utils per definir, pero tambe penjen de les etiquetes. Posare un exemple estupid. Hi ha molts homes que li agraden nomes les dones rosses o nomes les dones morenes, i es un gran tema de conversa i tothom ha sentit a parlar dels debats i molts cops es fa la pregunta "rubias o morenas"? No obstant, no existeix la paraula "rubiosexual" o "morenosexual". No existeixen tals paraules ni tals etiquetes. No obstant, si ara sortis la esglesia catolica o el govern o un grup social important dient que els espanyols de be nomes els hi poden agradar les morenes que es la bellesa real d'espanya i les rosses es tenyissin el pel de morenes per complir, possiblement no tardaria masas en apareixer alguna paraula per aquells irredentos que segueixen preferint les rosses. I aquest exemple es menys absurd del que sembla.
Es pot discutir si es millor o pitjor que per exemple cataloguin els crims com a crims homofobs o no, pero la etiqueta es en la inmensa majoria de casos imposada, perque si no se't demana l'etiqueta se n'assumira una (ah, benvinguts al mon de l'hetorecentrisme, un altre tema que dona de parlar) i si se't demana se te'n colocara una te la vulguis posar o no (cas clar, moi). I les etiquetes homosexuals bisexuals o gais o lesbianes o whatever, tot i que son paraules simpatiques, son etiquetes, i son etiquetes creades perque ja hi havien etiquetes que existien abans que eren menos simpatiques (sodomites, viciosos, depravats, etc). Son etiquetes eufemistiques.
I l'exemple que més m'agrada posar en respecte al tema etiquetacio es el genocidi de ruanda. El genocidi de ruanda va ser entre la "etnia" hutu i la "etnia" tutsi. Aquestes dues "etnies" en principi eren tribus i la tutsi era la dominant (la noblesa era tutsi). Com que era la noblesa eren molt menys gent que els hutus (llogic, perque la gracia de la noblesa es que son pocs), pero tambe hi havia molts tutsi que no eren nobles i vivien entre els hutus sense cap problema. entre aquestes dues tribus no hi havia cap diferencia, ni racial, ni etnica, ni linguistica, ni cultural, ni religiosa. Ni tan sols tenien dialectes incomprensibles com els mallorquins. Es a dir, una persona que s'hagues mesclat o no tingues la seva familia clara (Africa del s XIX, pa de cada dia), no tenia la menor idea de si era tutsi o hutu. Despres van venir la colonització belga i va decidir fer un sistema de castes racials (com a moltes bandes). Aixi que va assignar a la població entre tutsi i hutu, la va censar i va donar la casta dominant als tutsis. Com que no tenien ni idea de qui era tutsi i qui era hutu (i els que ho veien venir tots deien que eren tutsis fossin el que fossin), els belgues van fer un sistema bastant complicat d'0explicar en un post pero a grans trets es pdoria resumir que "los altos tutsis, los bajos hutus". Es a dir, un precios sistema d'etiquetatge per altura. Mes tard van haverhi genocidis varis entre hutus i tutsis, pero, com ja he dit, es indistinguible saber qui es tutsi i qui es hutu, aixi que feien servir el cens i la documentacio (que tot deixava regladissim qui era hutu i qui tutsi com en qualsevol sistema de castes). Van morir centenars de milers de persones per un genocidi causat per etiquetes en la qual la unica diferenciacio era la propia etiqueta, perque en lo demes les persones eren identiques. Un clar exemple de l'absurditat de les etiquetes.
Ya que habéis escrito tantos y tan buenos textos, voy a dar mi opinión :
Yo soy gay al 99%!
Nada mas, que soy de números! No soy capaz de escribir un párrafo sí en ella no hay un 98% de fórmulas . XD
De fet, les etiquetes, com bé diu, s'han emprat durant la història de la humanitat per a fins terribles. L'etiqueta de "jueu" o d'"homosexual" implicava una condemna de mort no fa tants anys.
Voldria aclarir un punt de la meva argumentació. En primer lloc, dir que jo no sóc ni partidari ni detractor de les etiquetes. Les etiquetes són simplement EINES que ens ajuden en la comunicació de les idees i, com a tals, l'ús que se'n faci pots ser bo o dolent, com de totes les eines. El meu argument es basa en que és molt difícil mantenir una comunicació SENSE emprar aquestes etiquetes ja que, volguem o no, simplifiquen molt la comunicació al establir un marc comú d'idees.
I posaré un exemple. A l'apunt que obre aquest fil, na Freya deia:
«A partir d'avui no sóc transexual, sóc una noia tancada al cos d'un noi.»
Fixeu-vos que en aquesta frase ja hi ha tres etiquetes. Una és evident, «transexual», però després n'hi ha dues que molta gent no les qualificaria com a tals, però ho són necessàriament: «noi» i «noia». Perquè, què és un «noi» o una «noia»? Què els defineix com a tals? Pediatres, psicòlegs, filòsofs, transsexuals... tots entenen coses diferents de la mateixa paraula.
Per a posar un exemple de la definició de «noi», recordo encara amb estupor una xerrada de na Lya que explicava el mecanisme de decisió sexual dels nadons nascuts amb ambigüitat sexual. Si el metge considerava que el penis tendria capacitat per a pixar dret i per a penetrar, aleshores el nadó era «noi» i se l'educaria com a tal, sinó, aleshores era «noia». No ho trobau aberrant?
En fi, el que vull és fer veure que les coses es poden arribar a complicar molt si un vol, i prescindir de les etiquetes és més complicat del que sembla.
Per cert, DM, que consti que tu et defineixes usant la negació d'una etiqueta, eh?
Molt bons tots els posts, realment interessant els punts de vista que s'hi exposen en cada un.
Com que heu escrit tant, de fet només volia fer un petit comentari; citaré un fragment de mallorca, on deia "Les etiquetes són simplement EINES que ens ajuden en la comunicació de les idees i, com a tals, l'ús que se'n faci pots ser bo o dolent, com de totes les eines. El meu argument es basa en que és molt difícil mantenir una comunicació SENSE emprar aquestes etiquetes ja que, volguem o no, simplifiquen molt la comunicació al establir un marc comú d'idees".
Jo crec que el centre de la qüestió està en l'ús que se'n fa, efectivament. Al meu parer, l'ús que es fa d'una etiqueta determina en gran part la visió que s'acabarà tenint d'aquesta. Perquè jo n'estic convençut que si s'utilitza una etiqueta amb valor positiu, ningú es queixarà, perquè en realitat ningú s'adonarà de que la està utilitzant.
No en va, en DM (i quaselvol detractor) utilitza en la seva argumentació contra les etiquetes totes les connotacions negatives que representen. És a dir, la gran por que desperten les etiquetes (i que consti que ho dic desde la meva absoluta ignorància) és que es puguin utilitzar en contra de la persona, ja sigui per esclavitzar-la, exterminar-la, condemnar-la o vés a saber què més (i sí, per desgràcia es fa).
Per això crec que la clau rau en el fet de conscienciar de que una "etiqueta" realment no és altra cosa que una paraula amb una definició concreta. I com que té una definició concreta, englobarà tot un marc d'idees, que es podran relacionar amb coses "bones" o "dolentes". I ho poso entre cometes perquè canvia; un exemple: si dic que algú amb qui no em porto gaire bé és un empollón, estic assignant una etiqueta amb evident connotació negativa. En canvi si aquesta visió l'expressa una persona que té afinitat amb l'individu, dirà que és un crack. I, sorpresa!, ens referim al mateix individu. És el que expressava en Man1 al seu post quan parlava de significant i significat. No s'haurien de confondre ni barrejar. En definitiva, crec que una etiqueta no hauria de ser més perillosa que qualsevol adjectiu que poguem utilitzar en la nostra parla diària.
PD: jo tenia la intenció de que fos petit, ho prometo xD
Una vegada més, el SinVer m'ha fet pensar, i he vist més allà del que els meus ulls em permeten... M'acabo d'adonar, després de fregir-me el coco una bona estona pensant, que el problema que tinc no és amb les etiquetes, sinó amb l'ús que se'ls dona (Bastant obvi ara que ho veig, però no me n'havia adonat @_@)...
Cal ressaltar, però, que de totes formes no estic d'acord amb les etiquetes pel fet de que sel's dona connotacions ofensives amb molta freqüencia, i això em fa pensar de nou amb la societat en general: Tolerància 0 és el que patèixen... I també ho patim nosaltres, d'una forma o d'una altra.
Bé, no tinc res més a dir, ho heu dit tot... xD Gràcies
Pd: No havia passat per aquest post abans perque no me n'havia adonat de que tenia respostes >_< Sowwy!
Crec que aquest post rau una mica de la meva presentació. Bé, jo utilitzo aquestes etiquetes
sobretot a nivell personal, mai parlo de mi com a lesbiana, perquè abans que
res sóc qui sóc i la meva vida no es basa, ni molt menys, en la meva
sexualitat. I, és una gran llàstima, però en aquest món si un diu que és
homosexual una part de la gent encara hi fica un bon piló més d’etiquetes sobre
el teu nom.
La cosa és que en el meu embolic mental sovint acabava concluint que no calia definir-se, que era
millor deixar-se portar i fer una mica el que em venia de gust en cada moment. Però
la veritat és que aquesta no-definició, a mi, em va fer caure una mica en l’autoengany.
Penso que si no estas una mica envoltat de persones que es vegin en la teva
mateixa situació acabes sense entendre massa bé què has de fer (com deia a la
presentació: és dificil ser lesbiana en un món tan heterosexual!). Així que,
com tu dius, les etiquetes serveixen per organitzar-se i, al meu cap, el fet de
considerar d’una manera més ferma que pugui ser homosexual fa que em pugui
identificar més amb un col·lectiu i trobi més motius per coneixer-lo i així,
algun dia, entendre’m una a mica a mi mateixa haha.
Ara que, esticamb tu, no cal portar etiquetes al front, que el que fan, ben sovint, és crear
barreres i grups socials cosa que ja tenim clarissim que no cal que passi. Així
que sí, jo, entre el munt de coses que sóc n’hi a una que diu que sóc una noia
a la que li agraden altres noies.
Bon tema... fa pensar-hi.
Ja fa un temps amb una amiga en vaig parlar durant un temps... van ser converses que van donar molt de sí. I d'aquelles discussions en vaig treure conclusions basades en Shakespeare i la botànica d'una banda i en l'embriología per l'altra.
És cert que l'ésser humà amb l'important factor social que té ja només com a espècia, o a nivell orgànic (un desenvolupament tant bèstia de certes zones del cervell només per component social no s'han de prendre a la lleugera) necessita formar-se una identitat, i en el nostre cas complexa. És necessari per nosaltres igual que pels dofins. Així que tenir trets distintius esdevé d'importància en tant que factors d'identitat pròpia. Si a això hi afegim que som persones i la importància que té en el nostre cas el tema Delfos de "Coneix-te a tu mateixx"... llavors es fa necessari trobar persones que comparteixin aquests trets d'identitat amb nosaltres tant per reforçar la nostra identitat, conèixe'ns millor a nosaltres mateixs i sentir-nos part d'un grup amb més cara i ulls que "la massa" (dissoldres-hi ens espanta en la mesura que ens espanta perdre la identitat).
Però si no es manté un ull sobre aquest tema, es corre el risc de caure en dues problemàtiques. En primer lloc si portem el fet de donar importància a aquests factors d'identitat massa lluny, correm el risc de fer-nos creure que substitueixen i que ens posen apart d'aquells del nostre colectiu de base: éssers humans. La segona problemàtica, i en ocasions derivada de la primera, és que aquells no comparteixen certs trets d'identitat amb nosaltres ens vulguin excloure ells de la seva visió pròpia d'esser humà... i em sembla que no cal que m'allargui referint tot allò de què la història ja ens ha demostrat sobre aquest punt.
D'altra banda... estic amb Dalí amb fins a quin punt em sembla terrible la monstruosa especialització de l'ésser humà... i no només en termes acadèmics, professionals, etc. sino, per tot l'anterior, també a aquest nivell. I més quan... com em sembla que pensa Freya... no cal. Arribo al punt de Shakespeare i la botànica... ja ho sabeu, no? Que una rosa es digui com coi vulgueu que es digui, dieu-ne clavell, orquídia, blat, carxofa... o granota... però la seva identitat (=perfum?) serà la mateixa. El que vull dir és que ens acabarem perdent molt de nosaltres mateixos si no vigilem i permetem que el significant passi per sobre del significat... i les etiquetes tenen aquest perill.
I passant del tema "inclinacions de cadascú" com a identitat (que a mi personalment em sembla que hi poden haver preferències específiques, però necessàriament [en sentit llògic] cal que no tingui per què haver-ne!) i les etiquetes que això genera... passo a l'embriologia... mascle i femella com a diferència qualitativa... no tant. Hi ha un marge més o menys ampli on s'activa tot allò que ens diferencia sexualment... no hi ha una barrera plana i ni molt menys absoluta que separi el sexe d'una persona (de fet crec que no arrisco massa si dic "d'un vertebrat" així que figureu-vos). És molt més gradual del que molt agent es pensa.
I és clar, llavors arribo al punt que em toca els nassos. Si ni tan sols allò que ens defineix com a éssers materials hi marca cap distinció categòrica... perquè nassos han de venir els ***** factors socioculturals i marcar-ne?!
Per tot això sóc del mateix parer que tu, Freya. Som persones, i estimem persones. I no ens cal cap codi per ser nosaltres mateixos. I sí que ens cal un tret d'identitat important, però no és si estimem persones d'un o d'altre sexe, o si sóm d'un o d'altre sexe. Senzillament es tracta de que el nostre tret d'identitat sigui ser conscients que l'ésser humà és capaç de trascendir allò material per sentir-se ellx mateixx, i per estimar altres persones, sense que cap factor físic condicioni si LES POT estimar o no.
Som més que un cos i allò que se'n pot fer o deixar de fer. I si m'agraden les límits és perquè ens fa falta que hi siguin per trencar-los.
"I'm gonna roll around the floor a bit, k?"
Bones!
Aquest debat sobre la conveniència de les etiquetes es resuscita bastant sovint. A mi molts amics meus sempre m'han fet la pregunta de perquè nosaltres, com a col·lectiu que lluita per a la no discriminació i per la consecució de la igualtat a tots els nivells, ens escarrassem a posar-nos etiquetes per diferenciar-nos, classificar-nos i distingir-nos. I és una pregunta molt vàlida, i a la que costa de donar una resposta clara.
Per mi, la millor argumentació la va fer un dia na Lya en una xerrada de divendres, que va venir carregada amb una "xuleta" de més de 30 etiquetes diferents, i ens va explicar el significat de totes i cadascuna d'elles. En aquella xerrada jo vaig aprendre la gran quantitat de sutileses que hi ha a la sexualitat humana, la riquesa i flexibilitat de les maneres de sentir-se, estimar i de comportar-se envers la societat. I també record clarament com va justificar ella l'existència d'aquestes etiquetes.
La funció principal de les etiquetes és, com ja s'ha dit, identificar o posar nom a una determinada característica, però lo interessant són els motius.
1) Per a poder comunicar-nos: Avui en dia, el mecanisme principal de comunicació de la nostra societat són les paraules. Si un concepte o idea no té una paraula associada, aquest concepte no es pot transmetre, tractar o discutir. Si fem una xerrada o un debat sobre bisexualitat, o sobre transgenerisme, aquestes etiquetes ens ajuden a saber de què anirà el tema. Seria tremendament incòmode haver de fer una conferència sobre "persones que s'enamoren de persones independentment del seu sexe, o que s'enamoren d'homes i dones, o que es senten atrets per cossos dels dos sexes, o..." I és que l'experiència dicta que cada bisexual té matissos a la seva pròpia definició
2) Per a reconeixer-nos: Molta gent que entra al sinver hi entra amb un "cacau" al cap sobre la seva sexualitat. Pensen coses, senten emocions i han viscut algunes experiències que els han desconcertat, no saben definir-se, i estan una mica perduts i, resulta que quan els expliques quatre coses, salten i diuen "ostres, resulta que simplement sóc bisexual!" I era perquè sempre havien viscut en aquest món dicotòmic i mai ningú els havia obert els ulls a altres conceptes.
3) Per a poder reclamar atenció: Aquest punt és una mica la conseqüència dels dos anteriors. I l'exposaré amb un exemple. Fins no fa gaire, les agressions i/o de caire homòfob la policia no les categoritzava com a tals, sinó que anaven al sac de "faltes d'agressió". Això feia que no hi hagués informació sobre la quantitat d'aquestes agressions ja que quedaven mesclades amb tota la resta. No hi ha informació = No hi ha problema. No va ser fins que es van començar a classificar per separat, sota el nom de delictes d'odi amb motiu d'homofòbia, que aleshores es va poder crear una estadística, i cada any es pot comprovar si aquests delictes creixen o no i, a partir d'aquestes dades, es poden reclamar campanyes de sensibilització a les autoritats o un enduriment de les sancions. Aquestes etiquetes són les que ens permeten reclamar per les necessitats específiques del col·lectiu de persones transsexuals.
Per acabar, ha de quedar ben clar que les etiquetes no es posen mai externament, sinó que hom les assumeix com a pròpies una vegada en coneix el concepte. No té cap sentit que a una persona li diguin "tu ets bisexual" si aquesta persona no s'hi veu identificat. L'elecció de les etiquetes que cadascú s'aplica ha de ser lliure.
I finalment, jo crec que l'existència de les etiquetes és temporal, serveix al propòsit de transició cap a una societat molt més oberta i tolerant, on les dicotomies s'hagin extingit. Només quan quedi ben clar que les coses no són ni blanques ni negres, i quan les persones siguin només això, persones, sense cap diferència, aleshores les etiquetes hauran perdut el seu sentit i les deixarem d'usar. Però mentrestant... ens haurem d'acostumar a elles una temporada
Vaja toxo que m'ha sortit, esper haver aclarit algus dubtes!!!
mallorca.
Grans debats sobre les etiquetes. Com a minim hi ha dos a l'any.
Be, jo soc un dels clars antietiquetes que ronden per aqui. El meu gran exemple es que jo sempre que es parla del tema em faig dir "totalment heterosexual". I d'ahi no se'm treu. De fet, la majoria de gent del sinver desconeix si soc G o B (tot i que tots imaginen que soc menys heterosexual del que em faig dir), pero no saben de quin peu coixejo... i jo tampoc! (aixo es lo millor).
Podria apssarme hores parlant sobre el tema i de fet crec que fare una activitat de divendres parlant d'etiquetes, pero lo que realment resulta important es veure una mica tot aixo de les etiquetes. Jo estic en contra de lo que es diu que les etiquetes i les paraules. Les paraules son utils per definir, pero tambe penjen de les etiquetes. Posare un exemple estupid. Hi ha molts homes que li agraden nomes les dones rosses o nomes les dones morenes, i es un gran tema de conversa i tothom ha sentit a parlar dels debats i molts cops es fa la pregunta "rubias o morenas"? No obstant, no existeix la paraula "rubiosexual" o "morenosexual". No existeixen tals paraules ni tals etiquetes. No obstant, si ara sortis la esglesia catolica o el govern o un grup social important dient que els espanyols de be nomes els hi poden agradar les morenes que es la bellesa real d'espanya i les rosses es tenyissin el pel de morenes per complir, possiblement no tardaria masas en apareixer alguna paraula per aquells irredentos que segueixen preferint les rosses. I aquest exemple es menys absurd del que sembla.
Es pot discutir si es millor o pitjor que per exemple cataloguin els crims com a crims homofobs o no, pero la etiqueta es en la inmensa majoria de casos imposada, perque si no se't demana l'etiqueta se n'assumira una (ah, benvinguts al mon de l'hetorecentrisme, un altre tema que dona de parlar) i si se't demana se te'n colocara una te la vulguis posar o no (cas clar, moi). I les etiquetes homosexuals bisexuals o gais o lesbianes o whatever, tot i que son paraules simpatiques, son etiquetes, i son etiquetes creades perque ja hi havien etiquetes que existien abans que eren menos simpatiques (sodomites, viciosos, depravats, etc). Son etiquetes eufemistiques.
I l'exemple que més m'agrada posar en respecte al tema etiquetacio es el genocidi de ruanda. El genocidi de ruanda va ser entre la "etnia" hutu i la "etnia" tutsi. Aquestes dues "etnies" en principi eren tribus i la tutsi era la dominant (la noblesa era tutsi). Com que era la noblesa eren molt menys gent que els hutus (llogic, perque la gracia de la noblesa es que son pocs), pero tambe hi havia molts tutsi que no eren nobles i vivien entre els hutus sense cap problema. entre aquestes dues tribus no hi havia cap diferencia, ni racial, ni etnica, ni linguistica, ni cultural, ni religiosa. Ni tan sols tenien dialectes incomprensibles com els mallorquins. Es a dir, una persona que s'hagues mesclat o no tingues la seva familia clara (Africa del s XIX, pa de cada dia), no tenia la menor idea de si era tutsi o hutu. Despres van venir la colonització belga i va decidir fer un sistema de castes racials (com a moltes bandes). Aixi que va assignar a la població entre tutsi i hutu, la va censar i va donar la casta dominant als tutsis. Com que no tenien ni idea de qui era tutsi i qui era hutu (i els que ho veien venir tots deien que eren tutsis fossin el que fossin), els belgues van fer un sistema bastant complicat d'0explicar en un post pero a grans trets es pdoria resumir que "los altos tutsis, los bajos hutus". Es a dir, un precios sistema d'etiquetatge per altura. Mes tard van haverhi genocidis varis entre hutus i tutsis, pero, com ja he dit, es indistinguible saber qui es tutsi i qui es hutu, aixi que feien servir el cens i la documentacio (que tot deixava regladissim qui era hutu i qui tutsi com en qualsevol sistema de castes). Van morir centenars de milers de persones per un genocidi causat per etiquetes en la qual la unica diferenciacio era la propia etiqueta, perque en lo demes les persones eren identiques. Un clar exemple de l'absurditat de les etiquetes.
Parlem amb propietat.
Ya que habéis escrito tantos y tan buenos textos, voy a dar mi opinión :
Yo soy gay al 99%!
Nada mas, que soy de números! No soy capaz de escribir un párrafo sí en ella no hay un 98% de fórmulas . XD
Molt interessant el post de'n DM,
De fet, les etiquetes, com bé diu, s'han emprat durant la història de la humanitat per a fins terribles. L'etiqueta de "jueu" o d'"homosexual" implicava una condemna de mort no fa tants anys.
Voldria aclarir un punt de la meva argumentació. En primer lloc, dir que jo no sóc ni partidari ni detractor de les etiquetes. Les etiquetes són simplement EINES que ens ajuden en la comunicació de les idees i, com a tals, l'ús que se'n faci pots ser bo o dolent, com de totes les eines. El meu argument es basa en que és molt difícil mantenir una comunicació SENSE emprar aquestes etiquetes ja que, volguem o no, simplifiquen molt la comunicació al establir un marc comú d'idees.
I posaré un exemple. A l'apunt que obre aquest fil, na Freya deia:
«A partir d'avui no sóc transexual, sóc una noia tancada al cos d'un noi.»
Fixeu-vos que en aquesta frase ja hi ha tres etiquetes. Una és evident, «transexual», però després n'hi ha dues que molta gent no les qualificaria com a tals, però ho són necessàriament: «noi» i «noia». Perquè, què és un «noi» o una «noia»? Què els defineix com a tals? Pediatres, psicòlegs, filòsofs, transsexuals... tots entenen coses diferents de la mateixa paraula.
Per a posar un exemple de la definició de «noi», recordo encara amb estupor una xerrada de na Lya que explicava el mecanisme de decisió sexual dels nadons nascuts amb ambigüitat sexual. Si el metge considerava que el penis tendria capacitat per a pixar dret i per a penetrar, aleshores el nadó era «noi» i se l'educaria com a tal, sinó, aleshores era «noia». No ho trobau aberrant?
En fi, el que vull és fer veure que les coses es poden arribar a complicar molt si un vol, i prescindir de les etiquetes és més complicat del que sembla.
Per cert, DM, que consti que tu et defineixes usant la negació d'una etiqueta, eh?
Molt bons tots els posts, realment interessant els punts de vista que s'hi exposen en cada un.
Com que heu escrit tant, de fet només volia fer un petit comentari; citaré un fragment de mallorca, on deia "Les etiquetes són simplement EINES que ens ajuden en la comunicació de les idees i, com a tals, l'ús que se'n faci pots ser bo o dolent, com de totes les eines. El meu argument es basa en que és molt difícil mantenir una comunicació SENSE emprar aquestes etiquetes ja que, volguem o no, simplifiquen molt la comunicació al establir un marc comú d'idees".
Jo crec que el centre de la qüestió està en l'ús que se'n fa, efectivament. Al meu parer, l'ús que es fa d'una etiqueta determina en gran part la visió que s'acabarà tenint d'aquesta. Perquè jo n'estic convençut que si s'utilitza una etiqueta amb valor positiu, ningú es queixarà, perquè en realitat ningú s'adonarà de que la està utilitzant.
No en va, en DM (i quaselvol detractor) utilitza en la seva argumentació contra les etiquetes totes les connotacions negatives que representen. És a dir, la gran por que desperten les etiquetes (i que consti que ho dic desde la meva absoluta ignorància) és que es puguin utilitzar en contra de la persona, ja sigui per esclavitzar-la, exterminar-la, condemnar-la o vés a saber què més (i sí, per desgràcia es fa).
Per això crec que la clau rau en el fet de conscienciar de que una "etiqueta" realment no és altra cosa que una paraula amb una definició concreta. I com que té una definició concreta, englobarà tot un marc d'idees, que es podran relacionar amb coses "bones" o "dolentes". I ho poso entre cometes perquè canvia; un exemple: si dic que algú amb qui no em porto gaire bé és un empollón, estic assignant una etiqueta amb evident connotació negativa. En canvi si aquesta visió l'expressa una persona que té afinitat amb l'individu, dirà que és un crack. I, sorpresa!, ens referim al mateix individu. És el que expressava en Man1 al seu post quan parlava de significant i significat. No s'haurien de confondre ni barrejar. En definitiva, crec que una etiqueta no hauria de ser més perillosa que qualsevol adjectiu que poguem utilitzar en la nostra parla diària.
PD: jo tenia la intenció de que fos petit, ho prometo xD
Las cosas claras y el chocolate espeso.
Una vegada més, el SinVer m'ha fet pensar, i he vist més allà del que els meus ulls em permeten... M'acabo d'adonar, després de fregir-me el coco una bona estona pensant, que el problema que tinc no és amb les etiquetes, sinó amb l'ús que se'ls dona (Bastant obvi ara que ho veig, però no me n'havia adonat @_@)...
Cal ressaltar, però, que de totes formes no estic d'acord amb les etiquetes pel fet de que sel's dona connotacions ofensives amb molta freqüencia, i això em fa pensar de nou amb la societat en general: Tolerància 0 és el que patèixen... I també ho patim nosaltres, d'una forma o d'una altra.
Bé, no tinc res més a dir, ho heu dit tot... xD Gràcies
Pd: No havia passat per aquest post abans perque no me n'havia adonat de que tenia respostes >_< Sowwy!
Enough.