És curiòs i estrany m'ha passat molts cops i crec que no sóc pas única.. el fet és que quan m'enamoro d'una noia el 1er que em crida a la vista és alguna cosa del seu físic (no sé ben bé el què, o tot en general potser..) i sense voler ni res em comença ha agradar d'una manera especial, el físic, el caràcter, els gestos i la manera de fer d'aquella persona, etc.. llavors quan conec una altra noia de característiques "iguals" involuntàriament doncs m'agrada, no obstant a de pq ser necessàriament una persona amb un físic espectacular, és a dir, puc tenir 2 noies: una que sigui com la d'abans o bé una que encara sigui més atractiva i aquesta 2na no interessar-me per res vist la 1era; sigui pel caràcter o bé pel que enganxa d'aquella persona..
Osigui en resum, el físic és el que més influeix en l'atracció però el que més enamora és el caràcter però sense un físic que que entri per la vista doncs tampok t'enamores..
No ho sé, és rar tot plegat, però he trobat molt interessant escriure-ho per aquí x saber les vostres opinions. Què en penseu de tot això? Us hi heu trobat? Com heu reaccionat?
Aquí ho deixo
Submitted by blaucat on 21 September, 2010 - 09:58.
doncs estic força d'acord la veritat! de fet jo sempre dic que en una relació t'han d'atreure els 2 aspectes com és lògic hi ha de haver molt de "feeling" i tmb que t'agradi el seu físic es clar! Però bé…de vegades una persona de físic és genial i a mesura que la vas coneixent va perdent encants i penses…carai! tot lo bo que té en el físic ho té de dolent en caràcter i al revés de vagades no t'entra de físic i a mesura que la vas coneixent hi començes a veure virtuts. Bé, suposo que tothom té el seu encant. Tema interessant de parlar-ne! salutacions!
Submitted by Agelet on 26 September, 2010 - 13:34.
La veritat és que a mí m'han passat ambdues coses...és a dir me enamorat tant del físic com del caràcter d'una persona. Amb el temps, tot i axí, m'acaba agradant el tot de la persona, que en definitiva és el que importa.
Submitted by belen_esteban on 11 October, 2010 - 20:19.
Està clar que per mooooooolt bona persona que sigui una noia, o mooooooooolt simpatica que sigui si no ens entra pels ulls.....no tè res a fer.
Hi ha gent que estàn amb la seva parella xq diuen que lo que valoren es l'interior, encara que sigui un callo, i ho reconeixen, es fea, no me gusta fisicamente pero es buena persona!! jo això...realment no ho entenc...a mi ho m'agrada 100% fisic i 100% interior o res de res...suposo que per això estic soltera XDDDD
clar que com tb diuen una tia pot estar super bona o ser super maca fisicament i després o ser una sosaina, o estupida o ves a saber que...i per molt bona que estigui..que la den por saco!
Submitted by mixeta90 on 13 October, 2010 - 21:34.
Si, si evidentment de físic t'ha d'entrar si no t'entra malament, llavors només és una noia que t'hi avens per caràcter, una amiga. Però hi ha cops, almenys jo, en què m'he enamorat de noies d'una manera especial i no ha fet falta que fossin extremadament guapes, simplement guapes i prou, i sense voler-ho ni res m'he n'hi he penjat com una tonta.. No sé és estrany i ma donat a pensar..
Diga-li química o connexió o com vulguis però jo crec que totalment, sí.
A mi m'ha passat, connnectar totalment amb algú, pel seu caràcter genial i poc o poc a mesura que el seu caràcter t'enamora li vas trobant moltes més gràcies físiques que potser abans ja hi eren però que no t'hi havies fixat...i que ara, obviament, t'encanten
Jo l'únic discriminant que prenc per saber si algu m'agrada o no es la conversa. Si puc tenir una conversa fluida interessant, que me la pugui seguir, continuar, i ampliar, durant molt de temps, aleshores m'agrada, deixant el físic com a algo secundari. Si no, es gairebé impossible que m'agradi, per mes espectacular físic que tingui.
Igual, tot això es molt relatiu, ja que els gustos fisics son moldejables. A poc que trobis una persona que no sigui fisicament desagradable, si després et cau molt bé o t'interessa amb el temps veus aquella persona més guapa. A mi em passa un cas d'un noi amb qui vaig tenir una "relacio" durant força temps i que el primer cop que el vaig veure no me va semblar gran cosa, i ara quan veig algu que s'assembli vagament a ell, el trobo guapo, inclus abans de ser conscient de que s'hi assemblen.
Jo crec que no és el físic en sí, sinó el conjunt de la persona. Hi ha coses d'aquest ''conjunt'' que les perceps al primer moment, i altres que les vas descobrint i que probablement encara t'atraparan més... Vull dir que l'atracció no té perque ser física o de caràcter, és algo general que d'una forma o altra t'està descrivint a la persona... Gestos, mirades, maneres de fer, de parlar, el pentinat o fins i tot qualsevol tonteria com per exemple les bambes que porti... Jo no crec que això sigui superficial; som el que som, tan per dins com per fora, i aixxò ens fa ser nosaltres mateixos, no? :_)
vec que ningú parla de les "olors" tot i que estem parlant de química. Realment existeixen tot un seguit d'olors que no percevem concientment però si inconcientment, les mateixes que fan que a les noies que conviuen juntes se'ls hi sincornitzin les regles. a part de les olors que sí que percebem, perfums, suavitzants, detergents, gels i desodorents, tot plegat barrejat amb la olor personal de la persona, que pot ser que ens tiri enrere o que faci que ens llencem. l'atracció inclús quan és allò de rollo d'una nit que no coenixesde res, no es basa només en lo físic. hi ha mil coses. en una discoteca segurament et fixaras més en la forma de ballar, gestos, la beguda que porta o no porta, quantes porta i com interectua amb amics i els voltants segurament també us fixare-ho en com besteix i com du els cabells, sobretot en casos de que pertanyi clarament a un grup soicial i segurament l'abordarieu indagant si allò que veieu és cert o no ho és., tot això va a més de mirar la cara, les tetes i el cul (pa dir-ho d'alguna manera). us haurà passat algun cop que en una discoteca ballant tranquilament veieu una noia i no li podeu treure la mirada de sobre. segurament si us fixeu bé o pregunteu a les vostres companyes no se us ocurriria parlar amb ella, pero no sabeu perque hi ha alguna cosa que us atreu. obviament el tema olors queda descartat, no crec qye la pituitaria humana sigui capaç de distingir en un meollo de gent, fum i suors alguna cosa.
aquesta seducció espontania i sense premeditació fa que molts cops poguem lligar moltes persones que no som precissament les més belles, ni seguim canons estètics ni res per l'estil.
i pel que a fa l'hora d'enamorar-se encara juguen moltes més coses. tot i que tot lo anterior també juga. No us passa que amb la vostra parella hi ha gestos que reconeixer-ho com a seus, i que realment us enamoren, coses que diu, o fa. en un primer moment poder ni te'n vas adonar. i tampoc va saltar el flechazo de l'atracció en el primer moment, però és algú que a mida que vas coneixent té coses en les que et fixes i poc a poc això si que t'atreu.
Igual que poder algú que t'ha atret molt en un bon principi després poc a poc et va decevent perquè té coses que no t'agraden i cada cop veus més aquestes coses que no t'agraden i menys les que t'atreien. per això una parella tal i com s'ajunta amb el temps es pot separar,
En una parella sempre hi haurà coses que t'encantin i coses que no, tot s'ha de veure si ets capaç d'encantar-te o guanya el rebuig. si guanya lo primer genial, si guanya poder millor parlar-ho. Agradar-te tot és difícil, poder al principi és fàcil, però a mida que coneixes a la persona vas veient cosetes que no, no és dolent veure aquestes cosetes, si un es realista, ningú és perfecte.
Sabemos que el camino es largo por eso nuestro paso es corto con sangre pa'lante
Por la ley del uno
Yo a ti me uno
Ahora somos UNO
Ei flax! Molt bon apunt el teu! S'ha parlat molt superficialment del tema i crec que aquest documental que podreu trobar aquí us ajudarà a resoldre dubtes o si més no a fer-vos pensar. El documental es diu: "la ciencia del sex appel" i el podeu trobar aquí: rtve.es/television/documentales/la-noche-tematica/
És molt interessant tot i que enfocat des del punt hetero, però temps al temps que la paciencia és la clau de la ciencia i algun dia es faran estudis similars però amb homosexuals si no n'hi ha algun ja de l'estil. Hi ha molt més que una olor i un físic... Al documental està tot demostrat amb experiments bastant sencills i curiosos.
Realment és molt interessant i el recomano. Si algú el veu i vol opinar ja sap!
Interessant aquest tema . Si, realment és difícil dir objectivament quins són els "requisits" que ha de tenir algú perquè te n'enamoris (i viceversa), perquè cada cas és diferent.
"Cada persona es un mundo"
M'ha fet gràcia això de les olors, perquè a mi em passa bastant, que una de les coses que m'atreuen és la olor, però no de perfum (bueno, el de fresa sí XD) o sabó, sino la olor característica de la persona.
També em fixo en la mirada, el to de veu, els gestos, si tenim gustos en comú, si es divertida, comprensiva...
I dels casos que comenteu m'han passat els 2. Fixar-me en algú que després al conèixer-la dius: "Pero hija mía, de donde sales tu?" o algú que no em fixava massa, de cop començar a descobrir que és una persona ben interessant. Altres cops sento una atracció casi inconscient, no sé per què passa... però el cas és que passa XD.
I el físic doncs m'importa però fins a cert punt, perquè molts cops les aparences engañen.
doncs estic força d'acord la veritat! de fet jo sempre dic que en una relació t'han d'atreure els 2 aspectes com és lògic hi ha de haver molt de "feeling" i tmb que t'agradi el seu físic es clar! Però bé…de vegades una persona de físic és genial i a mesura que la vas coneixent va perdent encants i penses…carai! tot lo bo que té en el físic ho té de dolent en caràcter i al revés de vagades no t'entra de físic i a mesura que la vas coneixent hi començes a veure virtuts. Bé, suposo que tothom té el seu encant. Tema interessant de parlar-ne! salutacions!
La veritat és que a mí m'han passat ambdues coses...és a dir me enamorat tant del físic com del caràcter d'una persona. Amb el temps, tot i axí, m'acaba agradant el tot de la persona, que en definitiva és el que importa.
Està clar que per mooooooolt bona persona que sigui una noia, o mooooooooolt simpatica que sigui si no ens entra pels ulls.....no tè res a fer.
Hi ha gent que estàn amb la seva parella xq diuen que lo que valoren es l'interior, encara que sigui un callo, i ho reconeixen, es fea, no me gusta fisicamente pero es buena persona!! jo això...realment no ho entenc...a mi ho m'agrada 100% fisic i 100% interior o res de res...suposo que per això estic soltera XDDDD
clar que com tb diuen una tia pot estar super bona o ser super maca fisicament i després o ser una sosaina, o estupida o ves a saber que...i per molt bona que estigui..que la den por saco!
MA-TO.
Si, si evidentment de físic t'ha d'entrar si no t'entra malament, llavors només és una noia que t'hi avens per caràcter, una amiga. Però hi ha cops, almenys jo, en què m'he enamorat de noies d'una manera especial i no ha fet falta que fossin extremadament guapes, simplement guapes i prou, i sense voler-ho ni res m'he n'hi he penjat com una tonta.. No sé és estrany i ma donat a pensar..
merci a totes!
Diga-li química o connexió o com vulguis però jo crec que totalment, sí.
A mi m'ha passat, connnectar totalment amb algú, pel seu caràcter genial i poc o poc a mesura que el seu caràcter t'enamora li vas trobant moltes més gràcies físiques que potser abans ja hi eren però que no t'hi havies fixat...i que ara, obviament, t'encanten
Jo l'únic discriminant que prenc per saber si algu m'agrada o no es la conversa. Si puc tenir una conversa fluida interessant, que me la pugui seguir, continuar, i ampliar, durant molt de temps, aleshores m'agrada, deixant el físic com a algo secundari. Si no, es gairebé impossible que m'agradi, per mes espectacular físic que tingui.
Igual, tot això es molt relatiu, ja que els gustos fisics son moldejables. A poc que trobis una persona que no sigui fisicament desagradable, si després et cau molt bé o t'interessa amb el temps veus aquella persona més guapa. A mi em passa un cas d'un noi amb qui vaig tenir una "relacio" durant força temps i que el primer cop que el vaig veure no me va semblar gran cosa, i ara quan veig algu que s'assembli vagament a ell, el trobo guapo, inclus abans de ser conscient de que s'hi assemblen.
Parlem amb propietat.
Jo crec que no és el físic en sí, sinó el conjunt de la persona. Hi ha coses d'aquest ''conjunt'' que les perceps al primer moment, i altres que les vas descobrint i que probablement encara t'atraparan més... Vull dir que l'atracció no té perque ser física o de caràcter, és algo general que d'una forma o altra t'està descrivint a la persona... Gestos, mirades, maneres de fer, de parlar, el pentinat o fins i tot qualsevol tonteria com per exemple les bambes que porti... Jo no crec que això sigui superficial; som el que som, tan per dins com per fora, i aixxò ens fa ser nosaltres mateixos, no? :_)
vec que ningú parla de les "olors" tot i que estem parlant de química. Realment existeixen tot un seguit d'olors que no percevem concientment però si inconcientment, les mateixes que fan que a les noies que conviuen juntes se'ls hi sincornitzin les regles. a part de les olors que sí que percebem, perfums, suavitzants, detergents, gels i desodorents, tot plegat barrejat amb la olor personal de la persona, que pot ser que ens tiri enrere o que faci que ens llencem. l'atracció inclús quan és allò de rollo d'una nit que no coenixesde res, no es basa només en lo físic. hi ha mil coses. en una discoteca segurament et fixaras més en la forma de ballar, gestos, la beguda que porta o no porta, quantes porta i com interectua amb amics i els voltants segurament també us fixare-ho en com besteix i com du els cabells, sobretot en casos de que pertanyi clarament a un grup soicial i segurament l'abordarieu indagant si allò que veieu és cert o no ho és., tot això va a més de mirar la cara, les tetes i el cul (pa dir-ho d'alguna manera). us haurà passat algun cop que en una discoteca ballant tranquilament veieu una noia i no li podeu treure la mirada de sobre. segurament si us fixeu bé o pregunteu a les vostres companyes no se us ocurriria parlar amb ella, pero no sabeu perque hi ha alguna cosa que us atreu. obviament el tema olors queda descartat, no crec qye la pituitaria humana sigui capaç de distingir en un meollo de gent, fum i suors alguna cosa.
aquesta seducció espontania i sense premeditació fa que molts cops poguem lligar moltes persones que no som precissament les més belles, ni seguim canons estètics ni res per l'estil.
i pel que a fa l'hora d'enamorar-se encara juguen moltes més coses. tot i que tot lo anterior també juga. No us passa que amb la vostra parella hi ha gestos que reconeixer-ho com a seus, i que realment us enamoren, coses que diu, o fa. en un primer moment poder ni te'n vas adonar. i tampoc va saltar el flechazo de l'atracció en el primer moment, però és algú que a mida que vas coneixent té coses en les que et fixes i poc a poc això si que t'atreu.
Igual que poder algú que t'ha atret molt en un bon principi després poc a poc et va decevent perquè té coses que no t'agraden i cada cop veus més aquestes coses que no t'agraden i menys les que t'atreien. per això una parella tal i com s'ajunta amb el temps es pot separar,
En una parella sempre hi haurà coses que t'encantin i coses que no, tot s'ha de veure si ets capaç d'encantar-te o guanya el rebuig. si guanya lo primer genial, si guanya poder millor parlar-ho. Agradar-te tot és difícil, poder al principi és fàcil, però a mida que coneixes a la persona vas veient cosetes que no, no és dolent veure aquestes cosetes, si un es realista, ningú és perfecte.
Sabemos que el camino es largo por eso nuestro paso es corto con sangre pa'lante
Por la ley del uno
Yo a ti me uno
Ahora somos UNO
Ei flax! Molt bon apunt el teu! S'ha parlat molt superficialment del tema i crec que aquest documental que podreu trobar aquí us ajudarà a resoldre dubtes o si més no a fer-vos pensar. El documental es diu: "la ciencia del sex appel" i el podeu trobar aquí: rtve.es/television/documentales/la-noche-tematica/
És molt interessant tot i que enfocat des del punt hetero, però temps al temps que la paciencia és la clau de la ciencia i algun dia es faran estudis similars però amb homosexuals si no n'hi ha algun ja de l'estil. Hi ha molt més que una olor i un físic... Al documental està tot demostrat amb experiments bastant sencills i curiosos.
Realment és molt interessant i el recomano. Si algú el veu i vol opinar ja sap!
Interessant aquest tema
. Si, realment és difícil dir objectivament quins són els "requisits" que ha de tenir algú perquè te n'enamoris (i viceversa), perquè cada cas és diferent.
"Cada persona es un mundo"
M'ha fet gràcia això de les olors, perquè a mi em passa bastant, que una de les coses que m'atreuen és la olor, però no de perfum (bueno, el de fresa sí XD) o sabó, sino la olor característica de la persona.
També em fixo en la mirada, el to de veu, els gestos, si tenim gustos en comú, si es divertida, comprensiva...
I dels casos que comenteu m'han passat els 2. Fixar-me en algú que després al conèixer-la dius: "Pero hija mía, de donde sales tu?" o algú que no em fixava massa, de cop començar a descobrir que és una persona ben interessant. Altres cops sento una atracció casi inconscient, no sé per què passa... però el cas és que passa XD.
I el físic doncs m'importa però fins a cert punt, perquè molts cops les aparences engañen.
"Mariscos Recio, el mar al mejor precio"