Per que és tan díficil de sentir el mateix al mateix temps? Per que unes persones es conformen amb no res i altres es passen la vida buscant i acaben soles? Per que en una parella sempre hi ha un que estima més i aguanta carros i carretes i després està l'altra persona que passa de tot? O per que hi ha gent que només volen coquetejar i robar-te el cor suposo que tots ho fem sense adonar-nos i a l'hora de la veritat mantenen les distàncies? Bé no ets prou per a elles o els espanta si tú vols tenir alguna cosa... Per que alguns es fan parella i altres enamorats no poden estar junts per culpa de la gent o del destí (vale estic pensant en el meu primer amor que per més senyes era un home...) En resum, l'amor existeix? Perque a mi no m'ha passat mai. Començo a pensar que és un conte de la Xina. M'animaria molt sentir històries amb happy end, no rollos sino amor real amb boda o fills o alguna cosa amb sentit. Com som noies suposo que totes el volem trobar algún dia tot i que hi ha nois que també son romàntics i somiar amb aquesta mena de coses...