Realment creieu que és necessari deixar de banda tot allò que ens ha lligat en el passat? o que realment val la pena conservar alguns records per sentir que hi ha alguna cosa que hem de trobar a faltar a la que ens sentim d'alguna manera encorats?
particularment crec que cal recordar d' on es ve. som conseqüència de múltiples factors i recordar quins ens han condicionat, per molt que a vegades no semblin del tot lloables, pot anar bé per entendre ni que sigui conductes o actituds en vers determinades coses o situacions.
és necessari, quasi bé sempre, mantenir i recordar les arrels. formen part de nosaltres ho vulguem o no, fins i tot aquells cops que ens costa o no ens agrada acceptar-les. però també és cert que si aquestes impedeixen a la persona poder viure un present lliurement sens patir les influències del passat, fruit de vivències o situacions molt traumàtiques, pot ser que la persona es vegi necessitada d'intentar oblidar el passat i matxacar les seves arrels per tal de poder viure el seu present amb més pau interior, malgrat després aquestes puguin sentir que no formen part d' enlloc ni de res.
bé, resumint podria dir que crec en allò de... "de tot se n'aprèn" i allò altre de "el que no pot amb tu et fa més fort", i per tant no cal oblidar a no ser que allò en qüestió t'impedeixi desenvolupar-te i relacionar-te lliurement.
(però bé, aquesta no és més que la meva humil opinió)
Submitted by belen_esteban on 4 May, 2010 - 20:52.
Hi han coses que és millor oblidar, xo clar aquestes coses potser en ajuden a ser millors o a no caure en el mateix error en un futur...
I jo sempre dic que: tiempos pasados fueron mejores.
xq ho dic?? doncs xq els passat és lo que he viscut, hi han coses que no m'han agradat i moltes altres mès que m'han encantat, en canvi del futur no sé res, ni si serà bò o dolent...o ni si hi ha futur..!
Per tant ens hauriem de quedar amb les coses bones del passat i de les dolentes apendre.
ja ta!!
Sé que arribo tard, però tot just m'he registrat avui al sinver i voltant pels forums, m'he parat en aquest. Estic infinitament d'acord amb el comentari de la itxaso... em sumaria practicament a tot el que diu. Jo tan sols tenia ganes d'afegir que, sovint, per aprendre a interioritzar una mica tot allò que hem viscut, cal allunyar-se'n i mirar-ho des de fora, sense deixar que ens afecti directament. Parlo especialment de lo negatiu, del que ens sobrepassa o el que ens fa mal; no podem ignorar-ho ni fugir-ne, perque ens perseguirà... però si que podem buscar altres formes de veure-ho i de deixar que, amb el temps, cicatritzi i passi a ser això; una marca més. Som el que hem viscut i el que no ens hem atrevit a viure... acceptar-ho, és la unica manera de ser nosaltres mateixos.
Sé que arribo tard, però tot just m'he registrat avui al sinver i voltant pels forums, m'he parat en aquest.
Ep! Una persona nova! Comité de benvinguda!!!!
Igual jo en este tema soc un poquet mes radical. Considere que el passat s'ha de mantenir present, i en ment, ja que el passat aporta la experiència, que es una de les millors coses que pots tindre, però no obstant, lo últim que s'ha de fer es pensar en el passat, tant si es bo (viure en el passat i estar amb ensonyacions) com si es dolent (tenir traumes). El passat ha de servir, i únicament ha de servir, com a font d'experiència per al present.
Jo sóc molt radical amb certs temes. Pot semblar un arranque tonto de nena petita, però a mi el que em funciona es tallar amb tot tal cual. Potser a alguns no els funciona fer això eh, cadascú té els seus mètodes, però no mirar el que fa mal ajuda. És com una medicina contra el dolor. De veritat que pot semblar una tonteria, però el dia menys esperat ja passes olímpicament. Vale que es passa per moments guais, inolvidables, etc etc però clar, el problema es aquest, que recordar.ho pot no fer cap bé. Penso que lo millor és tenir el cap ocupat amb coses que poden ser igual o més importants. Una ha de nar a la seva bola, fer el que vulgui i pensar en si mateixa. Res de quedar.se estancada, s'ha de viure el present (frase típica) , ser independent (no necessitar a ningú), riure, ser feliç, eeeeeetc.
Oblidar? no, sigui el que sigui forma part de la teva vida i te a veure en com ets però sí que considero molot important no estar recordant-ho cada dia perqueno tiraràs endavant i no riuras.
Seguir endavant, riure, riure és una gran medicina, juntar-te amb gent positiva. Hi ha molta més gent de la que ens pensem que t'acull simplemnt perquè ets amiga de la amiga de no se qui i això ja li serveix. Aquest el tipus de gent que ens hem de preocupar per tenir al voltant, no gent que ens fa mal ( o que ens n'ha fet)
Submitted by Neishons on 2 December, 2010 - 18:04.
Jo crec que el passat s'ha de tenir present sempre i quan això no signifiqui està encadenat a ell. Comparteixo diverses opinions donades tot i que la frase de " quedar-nos amb lo bo i aprendre del que no ho ha estat" la veig massa utòpica.
Bé, sobretot perquè a mi m'ha costat molt deixar el passat enrere, distanciar-me'n per poder-lo veure des de fora i així, com ja he dit, desencadenar-me'n.
Però, al cap i a la fi, el meu passat sempre estarà prensent.
Neish
PD: ja feia temps que volia tornar a participar... que bé
particularment crec que cal recordar d' on es ve. som conseqüència de múltiples factors i recordar quins ens han condicionat, per molt que a vegades no semblin del tot lloables, pot anar bé per entendre ni que sigui conductes o actituds en vers determinades coses o situacions.
és necessari, quasi bé sempre, mantenir i recordar les arrels. formen part de nosaltres ho vulguem o no, fins i tot aquells cops que ens costa o no ens agrada acceptar-les. però també és cert que si aquestes impedeixen a la persona poder viure un present lliurement sens patir les influències del passat, fruit de vivències o situacions molt traumàtiques, pot ser que la persona es vegi necessitada d'intentar oblidar el passat i matxacar les seves arrels per tal de poder viure el seu present amb més pau interior, malgrat després aquestes puguin sentir que no formen part d' enlloc ni de res.
bé, resumint podria dir que crec en allò de... "de tot se n'aprèn" i allò altre de "el que no pot amb tu et fa més fort", i per tant no cal oblidar a no ser que allò en qüestió t'impedeixi desenvolupar-te i relacionar-te lliurement.
(però bé, aquesta no és més que la meva humil opinió)
Hi han coses que és millor oblidar, xo clar aquestes coses potser en ajuden a ser millors o a no caure en el mateix error en un futur...
I jo sempre dic que: tiempos pasados fueron mejores.
xq ho dic?? doncs xq els passat és lo que he viscut, hi han coses que no m'han agradat i moltes altres mès que m'han encantat, en canvi del futur no sé res, ni si serà bò o dolent...o ni si hi ha futur..!
Per tant ens hauriem de quedar amb les coses bones del passat i de les dolentes apendre.
ja ta!!
MA-TO.
Sé que arribo tard, però tot just m'he registrat avui al sinver i voltant pels forums, m'he parat en aquest. Estic infinitament d'acord amb el comentari de la itxaso... em sumaria practicament a tot el que diu. Jo tan sols tenia ganes d'afegir que, sovint, per aprendre a interioritzar una mica tot allò que hem viscut, cal allunyar-se'n i mirar-ho des de fora, sense deixar que ens afecti directament. Parlo especialment de lo negatiu, del que ens sobrepassa o el que ens fa mal; no podem ignorar-ho ni fugir-ne, perque ens perseguirà... però si que podem buscar altres formes de veure-ho i de deixar que, amb el temps, cicatritzi i passi a ser això; una marca més. Som el que hem viscut i el que no ens hem atrevit a viure... acceptar-ho, és la unica manera de ser nosaltres mateixos.
Bah... no em feu gaire cas
Ep! Una persona nova! Comité de benvinguda!!!!
Igual jo en este tema soc un poquet mes radical. Considere que el passat s'ha de mantenir present, i en ment, ja que el passat aporta la experiència, que es una de les millors coses que pots tindre, però no obstant, lo últim que s'ha de fer es pensar en el passat, tant si es bo (viure en el passat i estar amb ensonyacions) com si es dolent (tenir traumes). El passat ha de servir, i únicament ha de servir, com a font d'experiència per al present.
Parlem amb propietat.
Jo sóc molt radical amb certs temes. Pot semblar un arranque tonto de nena petita, però a mi el que em funciona es tallar amb tot tal cual. Potser a alguns no els funciona fer això eh, cadascú té els seus mètodes, però no mirar el que fa mal ajuda. És com una medicina contra el dolor. De veritat que pot semblar una tonteria, però el dia menys esperat ja passes olímpicament. Vale que es passa per moments guais, inolvidables, etc etc però clar, el problema es aquest, que recordar.ho pot no fer cap bé. Penso que lo millor és tenir el cap ocupat amb coses que poden ser igual o més importants. Una ha de nar a la seva bola, fer el que vulgui i pensar en si mateixa. Res de quedar.se estancada, s'ha de viure el present (frase típica) , ser independent (no necessitar a ningú), riure, ser feliç, eeeeeetc.
Oblidar? no, sigui el que sigui forma part de la teva vida i te a veure en com ets però sí que considero molot important no estar recordant-ho cada dia perqueno tiraràs endavant i no riuras.
Seguir endavant, riure, riure és una gran medicina, juntar-te amb gent positiva. Hi ha molta més gent de la que ens pensem que t'acull simplemnt perquè ets amiga de la amiga de no se qui i això ja li serveix. Aquest el tipus de gent que ens hem de preocupar per tenir al voltant, no gent que ens fa mal ( o que ens n'ha fet)
Jo crec que el passat s'ha de tenir present sempre i quan això no signifiqui està encadenat a ell. Comparteixo diverses opinions donades tot i que la frase de " quedar-nos amb lo bo i aprendre del que no ho ha estat" la veig massa utòpica.
Bé, sobretot perquè a mi m'ha costat molt deixar el passat enrere, distanciar-me'n per poder-lo veure des de fora i així, com ja he dit, desencadenar-me'n.
Però, al cap i a la fi, el meu passat sempre estarà prensent.
Neish
PD: ja feia temps que volia tornar a participar... que bé
Aprende a sonreír aunque quieras llorar