Que en penseu de la poligàmia? Fa uns dies s'em va passar pel cap que aquest seria un bon tema per tractar per aquí
No se si mai us haurà fet gràcia més d'una persona al mateix temps, o si independentment d'això us heu plantejat que pasaria si estiguessiu amb una relació de tres o més. Creieu que és factible? Que és positiu? Hauria d'estar legalitzada?
El debat està al aire, opineu :PP
Jo vaig assistir a la SINVERTROBADA'11!
(facebook rural)Marc ha creado los grupos: "contra los mordisquitos, abraaaazo (L)" y "a las 2.30 en las duchas" xD
Jo no seria capaç d'estar en una relació poligàmica. I per això he votat en contra, possiblement podria argumentar amb teoria d'unions civils i no tenint en compte gens de religió i tot el sistema legal actual, però no, jo vaig durar 3 dies amb una noia i la culpa d'estar enganyant-la m'estava matant per dintre... i dutbo que em puguin agradar dos nois (dues persones) a l'hora... Having said that, que cadascú faci el que li roti...
Submitted by Càpsula Hoi-Poi on 3 March, 2011 - 00:45.
Jo en principi estic d'acord. Crec que és bo plantejar-se les coses. Em fa l'efecte que sovint acceptem les coses tal com venen i moltes (que neixen de convencions socials) poden no ajustar-se del tot a l'ideal que tenim.
Crec que és molt possible estimar més d'una persona i d'aquí és doncs (crec) que neix la idea de poligàmia. És clar que pot ser que persones que estimin més d'una persona no vulguin renunciar a la relació en parella que tenen...
Jo ho veig factible sempre i quan totes les partes hi estiguin d'acord. No sé, vaia... xdd
"El amor es una maravillosa flor, pero es necesario tener el valor de ir a buscarla al borde de un horrible precipicio." Stendhal
En primer lloc, sent estrictes, hauries de canviar el títol de l'enquesta per "poligàmia/poliàndria".
I respecte a la meva opinió, cada vegada sóc més del parer que les relacions interpersonals són molt més flexibles del que la religió/cultura/societat/altres ens volen fer creure.
Per mi, una relació interpersonal es basa en una espècie de contracte no-verbal, tàcit i implícit que defineix els límits d'actuació dels seus integrants. Dit això, sóc un fervent defensor de la llibertat individual i, si N persones volen viure juntes en una relació afectivo-sentimental, doncs molt bé per elles i ningú altre té dret a dir-hi res.
Un altre debat seria si aquest tipus de relacions són més estables/conflictives que la resta, però això son figues d'un altre paner.
Submitted by Aylah - Nilan on 15 May, 2012 - 15:23.
Jo, per mi, que cadascú faci el que vulgui....Jo mateixa vaig estar sortint amb dues noies al mateix temps, però tot i que les dues ho sabien i hi estaven d'acord m'estava matant...no vaig aguanar ni un mes així, al final vaig deixar a una d'elles (malauradament, un mes després l'altra em va deixar a mi :S ). Però tinc un amic que va estar en una relació de tres bastant duradera...
Jo estic a favor de que cadascú faci el que vulgui, o sigui que endevant els valents i valentes que us atreviu a intentar una relació poligàmica! Que no és gens fàcil, eh
Que en penseu de la poligàmia? Fa uns dies s'em va passar pel cap que aquest seria un bon tema per tractar per aquí
No se si mai us haurà fet gràcia més d'una persona al mateix temps, o si independentment d'això us heu plantejat que pasaria si estiguessiu amb una relació de tres o més. Creieu que és factible? Que és positiu? Hauria d'estar legalitzada?
El debat està al aire, opineu :PP
Jo vaig assistir a la SINVERTROBADA'11!
(facebook rural)Marc ha creado los grupos: "contra los mordisquitos, abraaaazo (L)" y "a las 2.30 en las duchas" xD
Yo responderia, pero dijese lo que dijese la gente lo usaria para ampliar mi fama.
Parlem amb propietat.
Jo no seria capaç d'estar en una relació poligàmica. I per això he votat en contra, possiblement podria argumentar amb teoria d'unions civils i no tenint en compte gens de religió i tot el sistema legal actual, però no, jo vaig durar 3 dies amb una noia i la culpa d'estar enganyant-la m'estava matant per dintre... i dutbo que em puguin agradar dos nois (dues persones) a l'hora...
Having said that, que cadascú faci el que li roti...
tresorer 2011-2012
Jo en principi estic d'acord. Crec que és bo plantejar-se les coses. Em fa l'efecte que sovint acceptem les coses tal com venen i moltes (que neixen de convencions socials) poden no ajustar-se del tot a l'ideal que tenim.
Crec que és molt possible estimar més d'una persona i d'aquí és doncs (crec) que neix la idea de poligàmia. És clar que pot ser que persones que estimin més d'una persona no vulguin renunciar a la relació en parella que tenen...
Jo ho veig factible sempre i quan totes les partes hi estiguin d'acord. No sé, vaia... xdd
"El amor es una maravillosa flor, pero es necesario tener el valor de ir a buscarla al borde de un horrible precipicio." Stendhal
En primer lloc, sent estrictes, hauries de canviar el títol de l'enquesta per "poligàmia/poliàndria".
I respecte a la meva opinió, cada vegada sóc més del parer que les relacions interpersonals són molt més flexibles del que la religió/cultura/societat/altres ens volen fer creure.
Per mi, una relació interpersonal es basa en una espècie de contracte no-verbal, tàcit i implícit que defineix els límits d'actuació dels seus integrants. Dit això, sóc un fervent defensor de la llibertat individual i, si N persones volen viure juntes en una relació afectivo-sentimental, doncs molt bé per elles i ningú altre té dret a dir-hi res.
Un altre debat seria si aquest tipus de relacions són més estables/conflictives que la resta, però això son figues d'un altre paner.
Jo, per mi, que cadascú faci el que vulgui....Jo mateixa vaig estar sortint amb dues noies al mateix temps, però tot i que les dues ho sabien i hi estaven d'acord m'estava matant...no vaig aguanar ni un mes així, al final vaig deixar a una d'elles (malauradament, un mes després l'altra em va deixar a mi :S ). Però tinc un amic que va estar en una relació de tres bastant duradera...
Jo estic a favor de que cadascú faci el que vulgui, o sigui que endevant els valents i valentes que us atreviu a intentar una relació poligàmica! Que no és gens fàcil, eh